Crítiques: SuperHeavy ("SuperHeavy") i Kasabian ("Velociraptor!")

Avui el nostre bloc inicia una nova etapa. Una etapa que com la naturalesa mateixa de la música implica que els que expressem els nostres gustos, també valorem els discos que van sortint al mercat (tot i permetre’ns alguna llicència amb discos imprescindiblement d’escoltar).
Iniciem aquesta etapa amb un grup que acaba de néixer, i un que acaba de renéixer.
El primer d’ells és SuperHeavy. Acabem de començar amb les crítiques i tenim una mescla de grups i estils reunits en un projecte que acaba de néixer amb un disc brillant. Mick Jagger (The Rolling Stones), Joss Stone (la genial i famosa cantant), Damian Marley (sí, el fill petit d’en Bob), Dave Stewart (guitarrista dels Eurythmics) i A. R. Rahman (autor de la BSO de Slummdog Millionare) formen aquesta nova banda.

Tenint en compte un aspecte afegit, que és el fet d’ajuntar diferents estils i maneres de composició musical en una sola banda, se’n surten prou bé. Si que denota molt el protagonisme de Jagger i Stone a les veus, però en Marley Jr. no es queda curt en les seves intervencions i Rahman aporta una mica de misticisme a la sonoritat. Es nota la petjada de tots, i tot queda entremesclat en un disc que no és curt si tenim en compte les 4 cançons extres de la versió extesa.

La gran pregunta és: durarà gaire aquest projecte? Esperem que sí.

Cançons amb les que em quedo? “Satyameva Jayathe”, “Warring People” i “I can’t take it no more”

NOTA: 9’5

El segon disc és el nou disc de Kasabian, un grup que ja havia seguit un ritme fix en el seu moment però va fer un canvi amb el “West Ryder Pauper Lunatic Asylum”, però ara ha tornat a fer un pas endavant que en realitat és cap a enrere. I no parlem d’empitjorar, sinó de fer un disc que recorda als anys 60, un disc genial ple de curioses aportacions (començant pel single escollit, que és Switchblade Smiles, per mi la pitjor cançó de tot el disc) com l’ús d’un gong i una trompeta amb notes molt de festes majors andaluses a la cançó que enceta el disc.

Kasabian han sapigut tornar a sorprendre i no tenen cap mena de por per arriscar, ja ho van fer al disc anterior, se’n van sortir molt bé, i ara ho fan un altre cop. El que està sortint del forn ja fa molt bona olor, amics amants de la música. Això sí, cal recordar que onze cançons per un disc de canvi em semblen poques, i el single és una bona patinada dins l’entorn de l’àlbum (i quan un servidor entén més per àlbums que per cançons concretes, encara més)

Cançons amb les que em quedo? “Let’s roll just like we used to”, “Days are forgotten” i “Goodbye kiss”.

NOTA: 8’5

No ens volem oblidar de l’aniversari d’un geni, d’un dels grans del rock i d’un dels grans de tota la vida, del Boss, de Bruce Springsteen, ja en son 62!!

I molt aviat… una altra sorpresa, contacte directe amb els musics!!

Salut i bona escolta!

Advertisements

One response to “Crítiques: SuperHeavy ("SuperHeavy") i Kasabian ("Velociraptor!")

  1. El nou disc de kasabian mereix més d'una escoltada, com sempre… cada cançó és una mica un món diferent. Tot i això, sempre em quedaré amb Underdog i Club foot. Donen tant de sí ! jaja

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s