Els 22 millors àlbums de 2011, segons L’alternativa musical



Aquest any ha sigut un període ple de música mainstream, porqueria però també de grans discos. Des del nostre bloc, us proposem un rànking que ens ha costat suor, però que creiem que resumeix algunes de les nostres suggerències que no podeu deixar passar si voleu fer una mena de repàs del que ha sonat aquest any, o que encara no heu descobert que s’ha editat i no podeu permetre que els vostres timpans es fagin els suecs.






22. Jay-Z & Kanye West – Watch the throne


Probablement la iniciativa va ser de West, a qui se l’acusava de cantar música “de blancs” tot i ésser negre. Bé, doncs ajuntant-se amb el rei del rap negre, Jay-Z, van sortir unes perles tant brillants com aquesta “Made in america”, “Otis” o “No church in the wild”.





21. M83 – Hurry up, we’re dreaming


Hem de reconèixer que n’hi ha hagut ben pocs que en parléssin d’aquest disc. Només algun bloc company com Hipersónica o Plásticos y Decibelios, s’han atrevit a parlar-ne. És curiós, venint d’una perla tant completa, eclèctica i melòdica com aquest disc. No podeu deixar escapar “Midnight city”, “Soon, my friend” i “Wait”.





20. The New Raemon – Libre asociación

Tot i que en part segueixen la seva filosofia de cançons senzilles on la lletra és una part prou important, musicalment ofereixen molt més que abans, més melodies, cors, efectes… Ens quedem amb “Consciente, hiperconsciente” y “Llenos de gracia”. 


19. Bon Iver – Bon Iver


No supera el primer disc, però aquest disc homònim els fa força més forts i consolidats. Segurament és d’aquells discos que et fa ser més conegut, però no és millor que l’anterior, curiosament. Ens quedem amb “Perth” i “Holocene”.



18. Beirut – The rip tide

Fidels al seu estil folk, el seu últim treball és, en conjunt, el millor que han editat fins ara. Una fusió cultural de la que ja vam parlar al bloc en el seu moment, que ens aporta cançons genials com ara “A candle’s fire”, “Santa Fe” i “Vagabond”.





17. The Wombats – The Wombats proudly present… the Modern Glitch

Farem l’esforç de tornar a valorar el disc i deixant el passat de la banda; trobem ritmes electrònics i molt ús de sintetitzador que animen a aixecar-se i començar a remenar l’esquelet en una de les moltes de les pistes que posen música indie. Si volien això, ho han aconseguit! Ens quedem amb “Our perfect disease” i “1996”.



16. Arctic Monkeys – Suck it and see


Es nota que aquests nois han madurat. Després de l’energia que transmetien, els convenia un disc madur com aquest. Grans cançons com “Reckless serenade”, “Hellcat Spangled Shalalala” o “Piledriver waltz”, canvi adequat, i nivell no menys bo.



15. Sidonie – El fluido García

Probablement el millor progrés possible per un grup tant complet com els Sidonie. Han apostat per la psicodèlia i l’han encertat. Ja tenien un bon catàleg per oferir. Això aporta molt bon ambient als concerts. Ens quedem amb “Bajo un cielo azul (de papel celofán)”, “Tormenta de verano” i “Perros”.



14. Wilco – The whole love


La considerada millor banda de rock-alternatiu del món per alguns crítics, s’ha consolidat amb aquest disc. Ja porten una colla d’anys editant discos, i aquest any, s’hi han lluït. No us perdeu “Art of almost”, “I might” i “Black moon”.


13. Antònia Font – Lamparetes

Planten cara als Manel, des del respecte, i amb un canvi alternatiu que ha fet que ens comencés a interessar aquest grup. Canten en català balear, diuen de tot el que els passa pel cap a les lletres, i en gaudeixen molt. El cervell del Joan Miquel Oliver és inescrutable. Gràcies, nois, per ser alternatius.


12. Fleet Foxes – Helplessness Blues


Ningú s’esperava un disc millor que l’anterior. No cal dir gaires paraules per descriure aquest disc. Podríem considerar-los els Manel en versió internacional. No us perdeu “Montezuma”, “Grown ocean” o “The shrine / An argument”. Llarga vida al folk!




11. Snow Patrol – Fallen empires

Havien baixat el llistó amb un disc poc original, però han retrobat el seu so, amb algun canvi substancial, però evolucionar es de savis. I ells ho han fet amb cançons com “The garden rules”, “Fallen empires”, “Lifening” o “The symphony”.



10. Superheavy – Superheavy

Que Mick Jagger, Joss Stone, Damian Marley, el guitarrista dels Eurythmics i el compositor de la BSO de Slummdog Millionaire s’ajuntin, o significa un fracàs o tot el contrari. Bé, doncs ho han ben encertat. Un disc eclèctic que fa moure l’esquelet i, que per una banda o una altra, t’acaba agradant. Ens quedem amb “Satyameva Jayathe”, “Warring people” i “Miracle Worker”.



9. Red Hot Chili Peppers – I’m with you

Ja es veia a venir que trobaríem a faltar el mestre Frusciante a la guitarra. El nou, en Kingofler, no és pas dolent, però no té el mateix protagonista que se li ha donat en el disc. Grans melodies com la trencadora introducció “Monarchy of roses”, “Ethiopia” i l’excel·lent “Even you, Brutus?”.


8. Kings of leon – Come around sundown

Ja s’esperava que no baixarien el llistó aquesta família de músics, que devoren la música amb unes melodies i un so únic difícil de trobar en qualsevol altre grup. Come around sundown conté perles com “Pyro”, “Radioactive”, “Back down south” o “Mi amigo”.



7. Kasabian – Velociraptor!

Un disc molt complet on trobem cançons en les que els baixos són la part important (“Days are forgotten”, “Switchblade smiles”), d’altres on el sintetitzador ens recorda dècades passades (“I hear voices” i “Re-wired”). Ens quedem amb “Man of simple pleasures” i “Neon noon”; aquesta última trobem que és genial per tancar el disc. No és fàcil apostar per un so tant diferent, i menys després de l’anterior àlbum tant diferent del que mai havien fet. Doble aposta, doble èxit.


6. Manel – 100 milles per veure una bona armadura

No podia faltar un àlbum considerat com el millor espanyol de l’any per iTunes, i que ha estat durant un temps en el nº1 d’aquestes. Només Serrat i Llach ho han aconseguit, i d’això ja en feia uns anys. El disc és completíssim, les lletres reflecteixen situacions des d’amors impossibles a l’acceptació del pas dels anys, i molts n’estem orgullosos que ens identifiquin grups que no són estrictament mainstream, simplement fan el que creuen que han de fer, simplement, son 4 nois de Gràcia. Ens quedem amb Benvolgut, el Boomerang i les noves modes de pentinats.


5. Radiohead – The King of Limbs

No podien faltar a la nostra llista. Han aconseguit que durant tot l’any es parli d’ells del suc que n’han tret d’aquest disc. 4 cançons més que han editat i un disc de remixos, han ajudat a ampliar el nou sucós estil (que alguns s’han dedicat a criticar, sembla que no coneixin la filosofia dels d’Oxford) que “el rei de les extremitats” ens ofereix.


4. Vetusta Morla – Mapas

Un disc que a la primera escoltada em va semblar molt més íntim i personal que l’anterior; recordo que em va semblar una aposta una mica arriscada. La resposta dels fans, però, ha estat genial. Ens quedem amb “Los días raros” i “Baldosas amarillas”.


3. Noel Gallagher – Noel Gallagher’s High flying birds

No se sabia què passaria després de la separació d’Oasis. Però ens ho mirem amb optimisme i trobem dos discos. Beady Eye, per una banda (no massa bon disc), de Liam. Aquest brillant disc demostra qui valia més en el grup. Enhorabona Noel, cançons com “If I had a gun…”, “The death of you and me” i “AKA…What a life!”, et transporten a una altra atmòsfera. 



2. Adele – 21

No fa falta explicar perquè és l’actual reina del soul. L'”Amaia Casadevi” ha deixat un llistó molt alt i ha posat de moda el soul, cosa que han aprofitat artistes com l’Adele o en Bruno Mars. 



1. Florence + the Machine – Ceremonials

Té un lloc merescudíssim. Amb uns singles impressionants, “Shake it out” i “What the water gave me”, no ens podíem creure que Florence Welch i companyia superarien el (com diria en Punset) “tremendu” Lungs. Una arpa de fons acompanya aquesta música que ambienta qualsevol situació. Estàs trist i vols alegria? Shake it out. Vols relaxar-te o encandilar-te? No light, no light / What the water gave me. No pot faltar a la vostra biblioteca musical, com a mínim, alternativa.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s