Opinió: Quan els gustos no són només qüestions subjectives

Doncs això, avui toca reflexionar. Jo ja sé que soc un exemple molt estrany pel que fa a gustos musicals. No tinc cap inconvenient en dir que soc un gran fan de Fangoria, Roger Mas o Rammstein. Són grups d’estils molt personals i no pots triomfar sense desagradar.

 

 
I bé, aquí teniu el tema de l’entrada d’avui: les reflexions musicals. Intentaré fer una enumeració que us ajudi a intentar escoltar més grups i discos d’estils diferents o que no us entren per les orelles sinó que us fan sortir pel tururut.
 
Ningú es fa fan d’un grup (i dic fan referint-me en conèixer més o menys la discografia d’un grup i les cançons referents dels mateixos) sense haver canviat d’opinió. M’explico: ningú pot ser fan d’un grup i de toootes les cançons que fan i tots els projectes i notes que tenen les seves cançons. Si a algú li ha passat, siusplau, que m’ho digui. 
 
Jo mateix he odiat alguna cançó dels U2 (Dirty day) o Pink Floyd (Bike) sense conèixer-los. Fins i tot pot ser que n’hi hagi que no pugui empassar-me mai. Us en deixaré un parell d’exemples:
 
 
 
 
 
Els casos més grans van ser amb 2 àlbums: Kid A, de Radiohead, i Sounds of the Universe, dels Depeche Mode. Fins i tot, no m’arriba al cap un exemple ara, m’ha arribat a passar que amb els anys un àlbum em sembla molt més bo del que fa un temps em pensava. És com aquells llibres que llegeixes més d’un cop i cada vegada l’interpretes d’una manera diferent.
 
Només pretenc dir-vos amb tot això que no em sembla una rucada canviar d’opinió. Si nois, ara m’escolto Estopa sense queixar-me com abans si sona per la radio. I el que no m’agrada, ho aprecio si entenc que qui ho interpreta sap el que fa. Però no puc amb segons què, ves.
 
Així espero que amb una breu llista d’arguments intenteu comprendre com es pot arribar a estimar una cançó, un àlbum o fins i tot un grup que abans havíeu odiat, o que no havíeu interpretat prou bé.
 
 
  1. Deixeu-vos estar del seu èxit. L’èxit d’un àlbum, cançó o artista pot guiar-vos a l’hora d’entendre quanta gent se l’escolta, però mai a si és el que a vosaltres us agradarà. És millor un disc d’un artista internacional mainstream que un disc de rock català qualsevol? són categories molt diferents, però sempre hi haurà més èxit al mainstream. No feu mai gaire cas de l’èxit.
  2. Mai escolteu un disc un cop i l’abandoneu perquè no us agradi. Jo soc un tossut, però això m’ajuda. Sempre intento escoltar alguna cosa que no m’agrada més que una altra que sí, perquè sé que moltes cançons o discos pretenen per una naturalesa desconeguda que te’ls escoltis més que d’altres per a trobar-los-hi l’essència de la seva excel·lència.
  3. No és sempre cert allò de que totes les cançons del grup que no us agrada sonen igual. Hi ha artistes que no se la juguen gaire en canviar d’estil en les seves cançons i si que tenen força semblança entre elles. Però un artista que no agradi sempre pensaràs que es tot igual de dolent. Intenteu escoltar cançons de diferents àlbums o directes i potser us agradaran més. Fins i tot, després d’escoltar d’altres àlbums o directes, potser us acabarà agradant la primera que no suportàveu.
  4. Els singles no identifiquen l’àlbum i poden fer la guitza. Per molt que els singles siguin el que doni a conèixer l’àlbum, tots sabem que només són per donar-lo a conèixer, per promocionar-lo. No ha de tenir res a veure amb tot ell. Si sents un single que no t’agrada, prova amb alguna altra cançó del disc i pot ser que comprovis que l’estil general de l’àlbum no s’assembla gaire al single. Són estratègies comercials dels artistes que poden funcionar bé o força malament. Un exemple? el single Get on your boots** de l’àlbum No line on the horizon (2009), d’U2.
  5. Orientar-se per les lletres / la música. Intentar conèixer una música que t’agradi sempre fa difícil que t’agradi tota. Si no t’agraden les lletres, fixa’t més en la música, i viceversa.
  6. Consolidar unes pautes a l’hora d’escoltar música. No és cap treball ni bestiesa tenir unes pautes com consultar diferents blocs (falca autopublicitària) musicals, mirar les novetats a les botigues físiques i online, buscar una sèrie d’amistats que tinguin bon criteri o semblant al teu, etc. A mi moltes vegades les opinions m’han fet descobrir grans artistes. 
**
 
 
Bé, doncs això és tot, jo només espero que us pugui ajudar una mica a intentar descobrir el que realment us agrada i encara no coneixeu, o viceversa!
 
Salut i bona escolta!
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s