Mishima – Il n’y a pas d’amour heureux

MDNA de Madonna, Rocket Juice & The Moon de Damon Albarn, Fea dels Red Hot i companyia, el directe de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, Noctourniquet de The Mars Volta, etc., afegint-hi cançons noves com Ekki Muri de Sigur Rós, Dame la razón de Marlango o Love interruption de Jack White i Abraham’s daughter d’Arcade Fire, no deixen descansar les orelles dels membres d’aquest bloc.
Els membres del grup, amb David Carabén al centre
Aquest mes és carregat de novetats musicals, però si escombrem cap a casa, ens trobem amb una novetat musical que, com a mínim, a un servidor, ha deixat que els consideri com el millor grup de música en català que tenim avui en dia al nostre país. Sí, estem parlant de Mishima, que acaba de publicar el seu 4t disc en català (i sisè si comptem els dos primers en anglès), L’amor feliç.
 
La portada del nou disc
Avui només ens dedicarem a fer una crítica d’aquest magnífic àlbum que no mostra un canvi d’estil, sinó una fermesa i seguretat en la maduresa de l’estil del grup liderat pel mig català i mig holandès David Carabén.
 
1. La vella ferida
La primera cançó ja comença revolucionant un piano fent més que música soroll per explicar-nos les ferides que provoca (principalment en la cançó, l’amor), i que es van reobrint, com aquesta protagonista vella ferida que es pot anar reobrint o cicatritzar-se. Però una ferida pot ser qualsevol cosa i a qualsevol lloc. Una instrumentació molt interessant.
 
 
“De sobte has entrat tu, com una força de la natura. I posant fil a l’agulla una paraula en la teva veu, has cosit la boca roja que era oberta i ara els teus llavis la suturen”.

2. Els vespres verds
Una cançó molt optimista que alterna la melodia amb una lletra molt poètica. Una cançó sobre de què van les cançons: Càlids vespres verds, grocs ho trobes, blaus ho perds. També ens transmet el debat que moltes cançons transmeten i tant ens agrada esbrinar.  
 
 
3. Ull salvatge 
Llum de la meva vida va cantant Carabén mentre descriu les virtuts de la dona com una única manera de sobreviure però tant constructora com destructora, un ull salvatge, en definitiva (mireu com resplandeix tota la seva foscor!). Utilitza la dona per a descriure les virtuts del que li agrada.
 
 
4. L’última ressaca
No penso tornar a beure mai més, i així quan siguem vells recordarem el dia d’avui com la meva última ressaca. Aquesta frase va ser la primera que vam poder sentir d’aquest àlbum, que ens presentava aquest single com un missatge de continuïtat estilística. Ei, que no baixem la guàrdia. Tot una metàfora de l’amor, vaja. Aquí en teniu el videoclip. Té gràcia com un es promet una cosa i no la compleix.


5. Els crits
Una metàfora que diu quan crides en un somni i ningú et sent. Parla de l’angoixa i la sensació que tenim que el món ha desaparegut del nostre voltant i estem sols. Una de les millors del disc.
 
 
6. El que em van dir
L’immens poder d’un sol batec. Proposta interessant calmada que fa pair les 4 primeres cançons d’aquest gran àlbum musical. “Un manual d’instruccions de pare a fill”, segons Carabén. No estava acabada, i als 40 anys diu que li va picar per acabar.
 
 
7. El camí més llarg
N’està fins als collons de tu, van repetint els amics de Mishima. Sempre agafes el camí més llarg, per tornar a casa. Una cançó molt indie, que descriu el plaer d’entretenir-se, d’agafar el camí més llarg per a descobrir els autèntics plaers de la vida. Molts artistes utilitzen aquest argument, fins i tot Tom Waits.
 
8. No existeix l’amor feliç
I ara què diuen aquests? doncs sí, contradiu una mica el títol per a proposar aquesta pregunta. Aquesta cançó és la única que no ve del cap de David Carabén (sinó de George Brassens). El títol original és Il n’y a pas d’amour hereux, i en el directe Palau, ja hi ha una actuació d’aquesta perla amb Laetitia Sadler:
 
“D’on sorgeix l’amor romàntic, quina és la història i que hi ha al seu darrere. No només desmenteix l’amor romàntic, sinó que també l’amor a la pàtria i a qualsevol cosa” – Descripció de Carabén.
 
 
9. Ossos dins d’una caixa
Podríem interpretar-la com la Tornaràs a tremolar d’aquest disc. És interessant conèixer com un grup de música aposta per a experimentar i li surt tant bé. Una peça realista i alhora divertida, on com sempre no s’estan d’utilitzar cap eufemisme, i apareix el verb follar. 
 
Un recital interessant descrit com “la manera més terrenal d’explicar el més allà”. Bàsicament la descripció d’uns personatges del bar al qual el nostre cantant protagonista freqüenta molt.
 
Mishima – Ossos dins d’una caixa


10. No obeir
No dir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos, no obeir el que ens indica el cor.
Perquè no ho fem? perquè som humans, perquè ens agrada complicar-nos la vida. Probablement la millor cançó del disc juntament amb la 8a cançó del disc. 
 
Això és el que pensava quan la vaig escoltar. David Carabén em va trencar els esquemes quan va dir que parla de la relació entre els músics i el seu públic. Ara bé, ell mateix reconeix que mai sap exactament el seu significat, va “mutant”.
 
 
11. Rilke
La cançó més curta, de poc més d’un minut, sembla més un snippet que una cançó. En una posició molt ben triada, en transició pel final del disc, és un fragment del poema musicat de Rainer Maria Rilke, que segons Carabén, captura molt bé el misteri de la vida, vida i mort en 4 o 5 versos molt potents. 
 
 
12. Ningú m’espera
Ningú m’espera, però avui ja no tinc por, canta un nen en sortir el primer dia del colegi i ha de tornar sol a casa. Llibertat i por al mateix temps, cadascú que la interpreti a la seva vida, la por de quan s’és lliure. Una gran forma de posar punt i seguit a la discografia del grup amb nom del desaparegut Yukiyo Mishima.
 
Espero que anar escoltant el disc i les cançons amb el seu significat us faci adonar de com n’és de potent en lletres i instrumentació aquest disc. Va molt bé veure com un grup, tal i com ells mateixos diuen, “no només parlem d’amor, sabem parlar dels altres temes que ens agraden”. Les cançons claus del disc són Els crits, No existeix l’amor feliç i No obeir.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s