Entrevistem a Maitips

No fa gaire temps em trobava al país Basc, a un indret (no recordo el nom) on tocava un grup català d’ska. Oferien al públic cançons molt felicianes que parlaven dels temes més diversos. Però les seves alegres notes, a més d’invitar-te a ballar-les, s’endinsaven a mons i indrets molt més profunds. Et feien reflexionar sobre els aspectes realment importants de la vida: l’amor, la terra, la llibertat… El grup, era Maitips, i no vaig dubtar a adquirir el seu últim cd, “Inventa el Món”.

Casualitats de la vida,  fa poc que estic en aquest bloc i es parlava entre els bloggers que fer entrevistes era un punt important per donar vida al bloc. I així que vaig veure que Maitips tocava a Olot per les festes del Tura d’aquest any, em vaig dir “els hi faré una entrevista!”

foto_maitips

De manera que, tota aquesta historia, comença així:

Vaig arribar corrents al lloc de l’entrevista. No coneixia el lloc, anava perdut i el Roger (percussió del grup) em va ajudar per whatsapp a trobar-ho. Un cop arribat al punt el vaig trobar enfeinat preparant l’actuació  amb peces de bateria a les mans; no va dubtar en deixar-les per donar-me la mà (un home simpàtic vaig pensar) i presentar-nos. Després de posar en evidència les correries que vam haver de fer (ells també s’havien perdut una mica per trobar Olot) vam decidir anar a buscar un lloc calmat, on l’hi pogués fer tranquil·lament i sense soroll les preguntes que havia preparat per l’entrevista. Després de buscar per algun bar, tots ells abarrotats de gent i murmuris intensos, ens vam dirigir a un petit parc de grava blanca una mica apartat de la gentada, on uns estranys i moderns seients de granit ens esperaven per seure-hi.

Era un “paio collonut” que vaig veure de seguida que coneixia perfectament tota la història de cap a peus del grup i sabia explicar-se de forma complexa i explícita. Anirà tot perfecte!, vaig pensar. Sense més dilacions, vam seure, em vaig presentar de nou i…

Molt bones.

Som L’Alternativa Musical, un blog que volca tota la seva passió i atenció a la recerca de grups poc coneguts, perquè creiem que la gent necessita sortir una mica del monòton mainstream radiofònic que aixafa una i altre vegada les orelles amb avorrits sons comercials.

Bueno, primer de tot, em dic Josep, formo part de L’Alternativa Musical i estic molt satisfet que ens hagueu pogut concedir aquesta entrevista presencial.

Començarem si us sembla bé amb preguntes relacionades amb els vostres inicis i classe de música, fent un repàs més tard pel vostre nou treball “Inventa el Món” amb una petita pinzellada pel manteniment econòmic del grup i acabarem amb els vostres objectius futurs.

Si us sembla bé, comencem!

– Expliqueu-me una mica els inicis del grup: com es va formar, de qui va sorgir la idea etc, entreu en el típic tòpic de joves estudiants que varen formar un grup a l’adolescència i el varen anar mantinent al llarg dels anys?

Totalment. Vam començar tres companys dels que estem ara en el grup. Fèiem extraescolars per aprendre a tocar la guitarra. A partir d’aquí ens va començar a enganxar el tema de la música… fins quer un dia ens vam dir “no podem ser tres guitarristes en un grup!”, ens vàrem repartir la bateria, el baix i la guitarra i a partir d’aquí vam començar a especialitzar-nos cadascú amb el seu instrument.

Ja va ser més de cares a l’institut que vam començar a fer versions de The Beatles etc, fins el 2001 que es quant comença el projecte de Maitips.

– Amb la quantitat de sons comercials que tenen una gran acollida entre tots els públics… per què escollir l’Ska? que estarem d’acord que es un estil que es mou majoritàriament per gent jove amb ideals polítics calats ben endins.

Ens vam decidir per l’Ska per què bàsicament era la música que havíem escoltat sempre anant de festa, amb els amics etc. Vam créixer amb grups com Dr. Calypso, Kortatus, Persiana Jones, Banda Bassotti… aquests son alguns dels que ens van fer decidir per tocar aquest estil.

 -Perquè el nom de “Maitips”? es perquè com diu aquell bon home en el primer àlbum “mai aneu tips??”

maitips-gran

(rialles) Doncs la veritat és que no té cap connotació específica. Un dia en unes jornades culturals a l’institut ens vàrem preguntar “¿quin nom ens posem?” i va sorgir “Maitips”. Tot i que sempre hi ha hagut el petit dilema de canviar de nom per buscar-ne un altre de més significatiu…

– Val, ara aclarits els vostres inicis i motivacions personals per la música… expliqueu-me com s’arriba a la conclusió de treure un disc (el primer “així es la vida”). Graveu unes quantes cançons i quant en teniu vàries decidiu aplegar-les en un àlbum, o per el contrari, comenceu una cançó ja tenint clar que formarà part d’un àlbum?

Primer vàrem fer un parell de maquetes (2003-05), amb la intenció d’enviar-les a concursos com el recent Sona 9 en aquell temps; però mai vàrem tenir sort de guanyar un premi amb aquest sentit. Però al anar treballant al dia a dia et vas marcant objectius fins que arribes a la conclusió que és hora de donar un pas més, fer un cop de cap i treure un disc. I a partir d’aquí comença tota la tasca d’anar a l’estudi de gravació, buscar una discogràfica…

“…Però al anar treballant al dia a dia et vas marcant objectius fins que arribes a la conclusió que és hora de donar un pas més, fer un cop de cap i treure un disc…”

S’ha de tenir en compte que en aquell moment no hi havia la gran facilitat que dóna Internet avui dia per donar-se a conèixer a través de la xarxa, per tant vam haver de buscar-nos la discogràfica, primer provant sort per Catalunya fins que, Baga Biga, un segell basc, va ser el que es va interessar en les nostres produccions, ja que justament ells buscaven un grup català per obrir més portes al seu segell. L’entesa i el tracte van ser genials i l’any que vam treure el disc (2009), no ho sé segur, però crec que vam fer més concerts al país Basc que no a Catalunya.

– Una mica lligat a l’anterior pregunta. Com sorgeix la idea d’una nova cançó? recordo un grup en el que el seu cantautor deia que li sortien les melodies xiulant, d’altres provant i provant amb la guitarra…

Es podria dir que no som un grup de cantautors. No hi ha ningú en el grup que destaqui per aportar les idees de les cançons. Sempre hem sigut un grup que entre tots anem provant i provant  què tal quedaria aquesta roda d’acords, quina melodia de vents s’hi podria afegir… i anem construint  les cançons amb les aportacions de tothom. De fet alguna vegada hem intentat treballar de manera diferent i no ho hem aconseguit.

 – Veig que quasi bé tots els components del grup, a part del vostre instrument, empreu la veu a les cançons… El mèrit dels lírics sempre sorgeixen d’una mateixa persona o hi col·laboreu tots?

Les lletres sempre han sigut un problema bastant gran amb nosaltres. En el primer disc si que tenim molta lletra nostra, o fins i tot de gent propera al grup que ens ajudava, però amb “Inventa el Món” la cosa ja ha sigut externalitzada del tot. Vam treballar colze a colze amb l’autor Vallenc Jordi Jubany, que sobre les nostres cançons i les idees que nosaltres li transmetíem ens va treure quasi bé la totalitat de les lletres de tot el disc.

 

Bé. Hem dibuixat ja una mica els vostres inicis ja passats, centrem-nos si us sembla bé amb el present, amb  “Inventa el món”, un treball que tinc entès ha tingut molt bona acollida, no només a Catalunya, sinó també a d’altres països com Euskadi (de fet jo vaig adquirir-lo allà).

Personalment, crec que és un àlbum que segueix amb la bona línea del vostre primer treball, son cançons fresques que avoquen a ballar-les i a cantar-les, amb uns lírics divertits mesclats amb aquesta barreja feliciana de ska – reggae.

– Expliqueu-me, quant va sorgir al idea de fer un nou àlbum?

Bàsicament t’adones de que el que fas fins el moment no és prou i que per tú mateix fins i tot està “caducat”. Llavors arriba un punt que quant ja portes molt de temps sense innovar necessites canalitzar noves forces per arribar a nous reptes, sinó hi ha el problema i la possibilitat que aquestes forces es perdin i el grup es dissolgui. Així que vam arribar a la conclusió que ens havíem de posar les piles i recopilar cançons per un nou disc.

“…quant ja portes molt de temps sense innovar necessites canalitzar noves forces per arribar a nous reptes, sinó hi ha el problema i la possibilitat que aquestes forces es perdin i el grup es dissolgui…”

Cal recalcar que en aquest disc va ser tot un procés mes professional.  Quant ja teníem els primers esbossos de les cançons, ens varem posar a les mans d’un productor que ens guiava, també, segons els gustos que nosaltres li transmetíem. I anar fent així, a poc a poc, van anar agafant forma.

– Complicat tirar-ho tot endavant amb l’actual situació econòmica?

Si, però veníem de dos anys que havíem anat fent “bolos” i ens havíem fet el nostre raconet; per això ens vàrem poder plantejar tot el tema de posar-nos en contacte amb un productor.

Ens ho vàrem prendre en calma, sabíem que era un procés llarg. Durant un mes i mig gravàrem les cançons en un estudi a prop de Valls on hi vàrem tenir el productor vivint un més i mig. Llavors la qüestió era anar-se compaginant la feina amb les hores de gravació. Després d’aquest procés, les mescles també van passar per un estudi del País Basc així com la masterització, que la vam dur a un estudi de Bordeus (França). Com deia, va ser un procés molt mes professional si es compara amb el primer disc.

Acabat ja tot això, va arribar el moment d’editar el disc. Aquí teníem la opció de continuar amb Baga Biga (el segell Basc que va editar el nostre primer disc), però ja que tot el procés també havia sigut molt distint, amb vam arribar a la conclusió que potenciar més la terra on havíem fet el disc, es a dir, Catalunya, era també una bona opció. Fins que buscant i buscant, tenint en compte que volíem que la distribució del disc fos gratuïta, vam arribar a les portes de Producciones Malditas, una discogràfica valenciana que, tot i que ens van fer la campanya de promoció, ens va permetre fer autoedició del nostre disc, cosa que va facilitar distribuir-lo per xarxes socials etc

 – Es difícil aconseguir el resultat que es vol en una cançó? és a dir, costa lligar i plasmar el sentiment de “Catalunya profunda” amb aquest estil de música i al mateix temps fer que quedi aquest regust d’alegria?

És difícil i no és difícil. El primer pas era transmetre al productor la idea que teníem sobre una cançó determinada, cosa que no era fàcil, ja que només parlava basc i francès.

Una anècdota, per exemple. Teníem si no recordo malament catorze cançons per posar al disc, i el productor ens volia treure la que parlem dels castells (Tocar el Cel). Vam haver de parlar-ho per transmetre’l-hi que els castells és una cosa que al ser de L’Alt Camp ens toca de molt a prop i la volíem conservar al disc.

Tenint en compte que quant et poses a les mans d’un productor, el que diu aquella persona és pràcticament el que es fa al 100%, jo crec que si que vam aconseguir saber plasmar els sentiments que es pretenen transmetre.

 – Una de les cançons que em crida l’atenció d’aquest nou disc (i que realment te una lletra molt elaborada), i es diferencia clarament de la resta es la número 7: “Vent Furiós”. Costa més produir una cançó així? o no voleu explorar tant aquesta branca més “radical” de l’ska?

Bàsicament és perquè la nostra línia musical va més per un altre cantó. Si que en aquest disc hi ha mes presència de distorsions i guitarres, però la línia bàsica del grup, com ha sigut sempre, és reggae – ska.

Vent Furiós es una cançó que necessitava anar acompanyada de guitarres que transmetessin aquesta ràbia de què parla la lletra. Així que no deixem de ser fidels a la nostra filosofia musical, però si que és una cançó que sobta per sobre de la resta del disc.

 -Perquè triar la cançó “inventa el món” per títol de l’àlbum? és també la única cançó que te lírics amb euskera.  És el tema que defineix més bé l’àlbum?

Si. És una cançó que de seguida ja va estar pensada per ser la que portés el nom del disc.

Veníem d’ Així és la Vida (en nostre primer disc), que era com una mica “això és el que hi ha. Descrivim que hi ha això i passa això” però mirant el problema desde fora [referint-se a les lletres de les cançons]. En canvi Inventa el Món vol ser un pas més, no només mirar-ho tot desde fora, sinó analitzar la situació desde dins, involucrar-se  amb els problemes que existeixen. La maduresa també fa que t’impliquis molt més amb les coses, de posar de la teva part i inventar el món a la teva manera, permetent que tothom faci el mateix, que inventi el món a la seva manera i que no només la teva és la bona forma de fer-ho. Aquesta és la filosofia d’Inventa el Món. El tema de l’euskera tampoc és que estigui buscat expressament. És la col·laboració d’en Xabi Solano que també va ser una mica el punt de nexe amb el primer disc (molt més relacionat amb el País Basc).

 – Una portada molt fosca … és perquè vèieu el panorama molt negre? (rialles) És veu la papallona, que es clarament una “tentació” de formar i d’inventar el món com tu vulguis.

portada MAITIPS web

Correcte. Precisament es això, un fons que es veu rovellat i fosc i en canvi el mapamundi amb més color. De fet aquest és el missatge, també va unit amb el contingut del disc; el mapamundi, que forma una papallona, no té perquè quedar-se sempre damunt el rovellat, pot volar…

M’ha fet gràcia la foto central del llibret que sortiu rodejats de cardos… és perquè penseu que aquest país està ple de cardos que no ens deixen fer la nostra? no estàs obligat a respondre!

maitips_fotonoticia

(rialles) No està buscat amb aquesta simbologia però podria ser una molt bona explicació!

La idea d’aquesta foto es bàsicament la mateixa que la de la portada. Buscar la foscor i la claror i el contrast d’aquestes dues coses.

Una anècdota es que poc després de la foto ens va fer una tempesta”de cal Déu” que vàrem haver de marxar corrents d’allà (rialles).

– Ha tingut l’acollida esperada aquest nou àlbum? d’alguna forma directe, es pot preguntar: tot l’esforç el veieu recompensat, no només econòmicament, sinó també a nivell personal i de la passió per la música?

Podríem dir que no… No principalment perquè ens hagués agradat poder-lo ensenyar molt més. Suposo que no hem sabut trobar la forma d’arribar a d’altres públics.

Som un grup, per dir-ho així, molt provincial. Molt de la zona de Tarragona i costa fer-se un lloc fora d’aquest indret. Una altre anècdota es que fa poc vàrem estar al Casal a Sant Celoni, fent una Acústica, i la gent d’allà no ens havia sentit mai i els va agradar molt el nostre disc.

Després et dones compte que la gent que no et coneix li agrada el nostre treball, però aquests casos arriben molt en compta gotes i tard i crec que el problema es que no vam saber escollir bé la forma de fer-ho arribar a la gent.

– Acabant aquest apartat… avui presenteu aquest nou disc a Olot, deixa’m demanar-te un petit espòiler! tocareu tot l’àlbum sencer?

Si, i també cançons del primer disc i de la nova maqueta.

Abans normalment tocàvem versions, que és una bona forma de captar públic, però tenim un repertori bastant ampli de cançons pròpies i des del segon disc només toquem la nostra música.

 – Pregunta aïllada i personal… nerviosos abans d’actuar en directe?

No. El moment abans que estàs a l’escenari sempre hi ha aquell petit formigueig a l’estomac, però som un grup que portem 12 anys junts hi un ja s’hi acostuma.

Bé, passem ara per un tema que sol està sempre darrere de tot però que evidentment és important. Un tema complex i complicat que moltes vegades sol significar l’èxit o el fracàs d’un grup. El pilar econòmic.

Recordo grups que a part de tenir aquesta afició per la música tenen també una feina a part totalment diferenciada de la música que els permet tirar endavant. És el vostre cas?

Totalment. L a música sempre ha sigut una cosa amateur per part nostra. Els beneficis que podem rebre dels concerts mai ens els hem repartit entre els membres del grup. Qualsevol despesa relacionada amb Maitips i el fet d’anar a tocar, traslladar-nos etc, la tenim coberta, però com a grup no hem tingut mai un benefici personal. Tots tenim la nostra feina.

 En el cas que sigui així, costa compaginar feina i música? molt d’estres potser?

Doncs si. A vegades hem de fer mans i mànigues per poder-ho lligar tot. Els “bolos” que hem fet aquest estiu, per exemple, els hem fet amb un bateria substitut, ja que el nostre va obrir el seu propi negoci i li era impossible compaginar-ho.

Sempre hi ha maldecaps. Som vuit persones al grup i costa trobar un moment per poder assajar etc. Però es una cosa que la fas perquè la portes fent molt anys i t’agrada molt, si no fos per vocació, amb tots el problemes que comporta, no la faríem.

 Amb instruments i estudis que valen milers i milers d’euros, costa moure’s pel món de la música a nivell professional?

Si. Tot val diners… El proper disc que fem no ens gastarem ni una desena part del que ens hem gastat amb Inventa el Món.

Avui dia no és necessari treure un àlbum que tingui més de deu cançons; amb un que en tingui quatre o cinc n’hi ha ben bé prou. A més, actualment, amb tot l’ampli vano de possibilitats que ofereixen les xarxes socials, es facilita el procés rebaixant molt el cost. Tampoc cal que el resultat final sigui la perfecció al 100%, com per exemple quan vam dur l’últim disc a masteritzar a Bordeus… ara el dones compte que no cal.

“Avui dia no és necessari treure un àlbum que tingui més de deu cançons… […] tampoc cal que el resultat final sigui la perfecció al 100%…”

 

El nou disc sona molt bé, amb instruments ben equalitzats i sons ben panejats. Sou amants de les noves tecnologies de producció i màstering, amb tota la despesa econòmica que comporta, o per el contrari esteu fets més a l’antiga?

Aquest àlbum (Inventa el Món) ha sigut una mica un “boom”, amb molta despesa econòmica buscant el resultat més òptim possible pel so, però també va ser perquè volíem com a resultat un producte així i ens venia de gust fer el procés de producció d’un disc de la A  la Z, fent tots el passos; però això ens ha comportat deixar a zero els estalvis del grup i vist el resultat, al final veus que no compensa. Per tant, segurament, el següent àlbum que fem baixarem una mica el llistó amb resultats mes casolans i buscant el millor resultat possible.

 

Bé, ara ja sabent una mica de tot del vostre grup. Responeu-me, si us plau, a grans pinzellades:

 – Com veieu el futur del grup i d’aquest estil de música?

Bé, ara s’acabarà la temporada d’estiu que degut al tema laboral és de les èpoques que, contradictòriament, estem més desconnectats, ja que les vacances també son un temps d’oci que emprem per d’altres coses, en canvi quant tots treballem guanyem una regularitat que es la que aprofitem per ajuntar-nos i dedicar-nos a Maitips i ens podem marcar reptes i plantejar-nos ambicions noves, com per exemple, fer una nova recopilació, com et deia abans, de pocs temes i penjar-los per veure quina resposta hi dóna la gent.

– Veieu segur apostar fort per un estil que defuig clarament buscar un públic nombrós?

Si. Si hem arribar fins aquí, podem tirar molt més! És el que hem fet tota la vida i amb tot el que hem passat i viscut no tindria sentit ara parar de cop i començar de nou amb una altre estil.

 – Algun canvi de components del grup com els que han anat succeint al llarg de la trajectòria?

No. Ara mateix tenim una formació molt consolidada. A partir d’Inventa el Món, vam fer tres canvis de components i ha afavorit molt al grup, ja que abans sempre havíem anat amb una sola guitarra i ara en som dos, cosa que permet complementar molt, per exemple, el so del directe i jugar molt més amb les rodes d’acords.

 – Perspectives de més àlbums?

Si! però com he comentat abans, possiblement no un àlbum físic, sinó digital. Amb aquest últim cd ens hem adonat que es molt més important què ofereixes que no el com ho fas. Val més tenir un producte més humil en el tema de masterització i que el puguem fer arribar a més gent que no la perfecció de so i que es quedi estancat amb un públic reduït.

– Ja per acabar. Molts grups diuen que el millor de l’experiència musical es el directe i el contacte amb els fans. Hi esteu d’acord?

Totalment! de fet, si no hi ha concerts no hi ha raó de ser del grup.

– Una última pregunta que se’m ha acudit ara relacionada amb els inicis del grup… al principi em comentaves que us vàreu repartir els instruments; sabries tocar-ne algun que no fos el teu?

No, tots tenim un instrument molt marcat ja que sempre hem practicat amb el mateix. De totes formes, no som un grup que destaquem per ser grans músics individuals, sinó que destaquem com a grup. El que aporta cadascú s’aprofita al màxim pel bé de tots. No hi ha cap component del grup que tingui estudis superiors relacionats amb la música o coses d’aquest estil.

“…no som un grup que destaquem per ser grans músics individuals, sinó que destaquem com a grup. El que aporta cadascú s’aprofita al màxim pel bé de tots…”

 

Bé doncs, a mi ja no se’m acuden més preguntes, jeje. Si vosaltres voleu afegir algun punt d’inflexió o detall d’interès… Per cert! anireu a la Via Catalana per la Independència?

Si! tots els del grup, a la zona d’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs. A l’Alt Camp es mobilitzen unes 5.000 persones d’un total de 30.000 que en té la comarca i s’han muntat deu trams de Via Catalana.

D’acord. Moltes gràcies de nou. Que us vagi molt bé el concert d’avui, us desitjo a tots prosperitat personal i musical.

Gràcies! poques vegades havíem aprofundit tant i tractat tants temes en una entrevista! a veure si així podem arribar a captar més públic! aquesta entrevista és una perfectíssima forma de fer arribar les nostres idees a la gent!

Salut!

https://pantallaabierta.wordpress.com

www.facebook.com/LAlternativaMusical

att: Josep Serra Iza

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s