Concert de La iaia a Girona: “de tots els llocs on podíeu anar, heu triat aquest”

Ja sabeu que des que van debutar que ens agraden. N’hem parlat i els hem entrevistat. Però no hem parlat del seu directe. Quin millor moment que ara?
1379777_10202292482057176_655221765_n

La iaia està tornant a fer-ho. Ens va sorprendre el primer disc, interessant proposta d’Ernest Crusats i companyia. L’altre dia, el dissabte 25 d’octubre de 2013, no podíem esperar a saber com sonaria el segon disc, On és la màgia? i vam anar cap a barraques, que són festes de Sant Narcís! Sabíem, com bé havia informat el grup a les xarxes socials, que sonaria teca nova. Un company em feia la guitza dient que no li agradava la música, però jo sabia que li agradava, en el fons, com a mínim una mica. El nou disc ningú se’l sabia, però la primera cançó els va ajudar molt a presentar-se: iaia iaia iaia iaia iaia iaia iaia…! cridaven tots 3 membres. Una nova base electrònica acompanya la banda. Una moda que cada cop la veiem més habitual en els grups de música que no solien apostar-hi, i que nosaltres celebrem. La màgia deu estar arribant. No van faltar els èxits que van acompanyar el directe en el primer disc, com Explosió La platja.

1381932_10202292481617165_1196356137_n

L’Ernest tenia una complicitat sorprenentment col·loquial (déu n’hi do quins preàmbuls per a algunes cançons) amb el públic. Fins i tot va deixar escapar un títol del nou disc: El meu gos. I es veu que dedicada al seu gos, ves per on!

935991_10202292481257156_418847642_n

Ara, l’emoció el va portar a dir al principi del concert que de tots els llocs on podrien estar, tots els concerts que es devien anar fent arreu en aquell moment, totes les coses que es podien fer, havien triat aquesta. I caram, si ho van triar bé. Nnyandú ja havia animat a la gent de Girona amb el seu darrer concert de la gira, i havien fins i tot versionat els Black Keys. Un servidor ja sabia que Oques grasses no l’apassionarien (i no ho van fer, a diferència del meu company), però amb la bona notícia del que estava preparant La iaia, ja en va tenir prou. El que no podem deixar d’entendre, és com mentre el baterista i el cantant/guitarrista anaven tirant, un teclista+baixista+corista no parava de canviar d’instrument. Quin tros de feina tenia. Només puc acceptar una crítica del meu company al concert: hi havia moments, que el baix sonava però no el tocaven (o semblaven usar el teclat per a combinar-ho amb altres sons). Un grup no crec que sigui tant atractiu deixant el baix així. Ho havia de dir, Ernest!

988334_10202292480697142_5680992_n 551328_10202292480017125_1934342664_n

Una darrera pista: lizardqueen encarregats del management de la banda, anuncia el nou disc així:

La iaia folkie i amable es transmuta en el primer power-trio de la història de rock català i ens ofereix un arriscat aiguabarreig de cançons de temàtica onírica i, en conseqüència, menys explícita.Embolcallades amb un nou so electrònic, internacional, tremendament compacte, cerquen la transcendència mitjançant el risc premeditat, el criteri artístic, la llibertat interpretativa i una notable manca de concessions a la galeria

Advertisements

5 responses to “Concert de La iaia a Girona: “de tots els llocs on podíeu anar, heu triat aquest”

  1. Retroenllaç: (Segona) Entrevista a… La iaia | L'Alternativa Musical·

  2. Iep company, això del “baix que sona però el tocaven” és un pedal looper, i no crec que sigui quelcom negatiu, més aviat al revés, ja que cal un bon domini del tempo per fer-lo anar. Salut!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s