Strenats 2014 (II): Quan el plat és ple de mosques…

Tothom ho sap, cantaven Gerard Quintana i Xarim Aresté. Tal i com el seu nou àlbum, que significa un clar retorn al rock (molt es notava qui va liderar Sopa de Cabra), però amb un toc de Very Pomelo i més reivindicació que mai. Era el segon dia del festival Strenes, amb un públic que en ocasions no s’acabava d’entregar, tot i que segurament fou per la incredulitat que comportava l’energia d’en Gerard i en Xarim. No obstant, van sonar èxits de Sopa de Cabra: Giròvags, Digue’m una cosa, El boig de la ciutat, Deixa’m dir una cosa i, com no podia ser d’una altra manera, l’Empordà.

Algun dels moments que més vam gaudir és la cassolada, a la qual hi va haver reivindicació en contra de la constitució que posen sempre davant de la consulta, la llei de l’avortament, els desnonaments, etc. No va faltar tampoc la complicitat amb el públic, amb assistents com Joan Roca, Josep Thió, i la més important, la Narcisa, que mai falla en concerts del seu fill a Girona.

Fins i tot es va atrevir a baixar al públic i començar a establir converses amb diversos assistents. Si alguna cosa sap fer Gerard Quintana, és reivindicar tant amb les cançons com amb les seves nombroses intervencions que, de passada, el permeten descansar d’aquesta intensitat que implica el nou retorn al rock. No podem, però, treure mèrits al seu company Xarim Aresté, que va marcar el ritme amb més de 3 guitarres elèctriques diferents i uns cors amb la seva característica veu.

Moment d’interacció directa amb el públic

Va sonar tot el disc nou, incloent l’agressiu blues El Monstre Nu, la contundent els Inventors, 1.000 preguntes (amb la qual van encetar el concert), i cançons més agressives com La campana. No va faltar, però, una cançó especial en la discografia en solitari del gironí: Caic.

Si t’agrada el rock i et sents proper al moviment independentista català, francament, t’ho passaràs molt bé en un concert de la gira “Tothom ho sap”. I els vídeos del concert que vaig gravar els tens en aquest post, per si fa falta convèncer-te més! Quin luxe això de l’Strenes, caram! Jo em quedo amb la frase final, que surt a la cançó la Campana: “quan el plat és ple de mosques… tothom ho sap!”