Mishima a Strenes 2014: L’ànsia curada en un gran fi de festa

Amb ben poca diferència de dies respecte 2 anys anteriors a la presentació del mishimer L’amor feliç  un 14 d’abril de 2012, al mateix escenari, l’Auditori de Girona, ens trobem amb el dia previ a la cloenda del festival Strenes amb la gran combinació que una part representativa dels alternatius vam poder degustar: Mishima, Caïm Riba i The Mamzelles. Avui toca parlar del nostre grup de música en català preferit, que es queda al podi que compartien amb Antònia Font.

IMG_20140412_215954

Va arribar L’ànsia que cura poques setmanes abans del concert, però ja es sentia cantar Llepar-te, Mentre floreixen les flors, La teva buidor, Els vells hippies i d’altres del disc que es va sentir de cap a peus en directe. Mishima ha fet un pas endavant, i aquest és evolucionar en els directes i, si és encara possible, madurar la seva música. No ens atrevim a destronar Set tota la vida, com bé han arribat a insinuar alguns crítics, però sí trobem un disc diferent a l’anterior en sonoritat, amb menys instruments i més profunditat en les partitures i la mateixa rotunditat vocal de David Carabén. A Girona mai han faltat fans del grup barceloní, que vam descobrir ja fa algunes edicions de l’Acústica (per cert, dels mateixos creadors que l’Strenes).

578592_10152223660223820_94078996_n

Mishima presentant el seu disc

Ja hem parlat del Paradís en el que ens porten les seves lletres i n’hem begut i en tindrem set tota la vida. El concert va començar amb una bateria de noves cançons, que es van anar alternant al llarg de tot el concert, que va acabar amb El camí més llarg (part de L’amor feliç), tot i que abans d’aquesta ja va sonar L’element del paisatge, que tanca el darrer disc. Una disposició a l’escenari estratègica va fer de les incorporacions a l’instrumentació encara més agradable. Si bé el disc és més despullat, el directe més condimentat: els teclats es van multiplicar per tres (afegint als dos habituals un exquisit piano de cua), una trompeta va sonar en un parell de talls i un violí (la cirereta del pastís) va amanir un menú de Mishima digne d’estrella Michelin. I això que aquesta vegada no vam veure Joan Roca en aquest concert.

I a tot això, hi hem d’afegir la difusió que hem tingut de la fotografia que els vam dedicar per immortalitzar el concert, i ells mateixos van compartir a la seva pàgina de Facebook, amb la qual acabem aquesta crònica:

IMG_20140412_223538

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s