Brams: “Anem tancant les portes a la por”, bramant empenta a un poble il·lusionat

Van tornar després d’un descans no programat de 5 anys (2005-2010). I no era esperat, perquè la celebració dels 20 anys va ser el detonant d’un retorn que el públic ja renovat dels berguedans Brams totalment exitosa. Oferta de diàleg va ser un retorn amb un nou joc de vents memorable. Anem tancant les portes a la por és ben bé una continuació dels vents, però un esforç gran, com bé ha declarat Francesc Ribera “Titot”pel que fa a les cançons en sí, per la indiscutible raó de l’evolució del procés sobiranista que està succeint a Catalunya des de la consulta d’Arenys de Munt. Però no ens enganyem, aquest llarg any de creació de les 12 lletres del novè àlbum d’estudi bramant comença Diem la veritat sense repòs… i acaba amb …per al museu dels bons records.

Salvador Espriu, Jordi Cañas, Fèlix Millet, els Mossos d’Esquadra, Josep Anglada, Esperanza Aguirre, el Futbol, en Fabra i en Bauzà, l’aigua (!!) i molts més en formen part. Un recull de personatges i arguments contundents fan del segon disc des del retorn un recull fantàstic pels que recolzem l’opinió i estil musical del grup berguedà. A continuació teniu una sèrie de valoracions de les parts més destacables d’Anem tancant les portes a la por.

  • Ordre d’allunyament: just després de XXV (la pell de brau), d’Espriu, comença una bona repassada (i el primer que ens van deixar escoltar) a quatre elements, com a mínim, polèmics, del nostre país: en Cañas, en Millet, els Mossos i l’Anglada. Em quedo amb el fragment d’aquest darrer, memorable:

Per pretendre que la raça

condicioni legalment els drets

de les persones.

Per promoure malfiança

i dels perjudicis voler

fer-ne normes.

No es preveu l’atenuant

de ser un pobre ignorant,

de ràbia i de follia

i de psicopatia.”

  • El més precís dels mapes: tot un manifest a favor dels Països Catalans, clar que sí. Queda molt ben dit el fenomen de negació d’una cosa que de facto existeix, però resulta que segons els que ho neguen no existeix ho repeteixen masses vegades. “[…] I aquesta obsessió contra tot allò que fa pudor de català, el que ens fa molt més reals encara.”
  • Història d’Espanya (explicada pels espanyols): probablement la millor lletra del disc, i la més contundent. La fatxenderia d’alguns contra la serenitat d’aquesta falsedat dels altres. Em quedo amb aquest vers: “[…] i de fet a les pintures d’Altamira ja s’hi veu una tuna, un tricorni i el Santiago Bernabéu.”
  • Anem tancant les portes a la por: el missatge que vol donar el disc es capitaneja per aquesta cançó. Els vents sonen millor que mai, i la tornada enganxa molt. Un clar missatge de canvi cap a la valentia, que ja s’ha traduït en accions populars, segurament molt ben recordada la manifestació a Barcelona de l’11/09/2012.
  • El futbol és així: fantàstica crítica que em remet a 2010 quan el país celebrava mundials i la resta de problemes passaven pel filtre mediàtic de l’oblit. L’opi del poble, senyors. Un recital de problemes contrastats amb comentaris típics de partits de futbol. Només ha faltat parlar de Qatarunya!
  • Just després d’Aiguòlics anònims, nova peça dedicada a l’aigua (lògicament, amb la típica opinió bramera sobre aquest líquid), arriba La clau de volta, una lletra molt maca, que es podria traduir a balada en qualsevol ocasió, un semi-himne.

I per tant ser revolucionari

és tant sols activar la raó,

és anar-hi, anar-hi i anar-hi,

és exercir de detonador”

  • Esperava aquest moment: una cançó que havia sortit abans del segon disc, juntament amb Agafada pels ous, i és una nova manifestació de contundència i de fidelitat a la utopia (com bé fa uns anys ja canten Brams). Contra el victimisme i el pessimisme, anar-hi anar-hi i anar-hi!

Al canal de Youtube de Brams hi teniu tot el disc, així com també a Spotify!

Anuncis

3 responses to “Brams: “Anem tancant les portes a la por”, bramant empenta a un poble il·lusionat

  1. Retroenllaç: Entrevista a… Brams | L'Alternativa Musical·

  2. Retroenllaç: Selección alternativa 2014: discos (10 al 1) | L'Alternativa Musical·

  3. Retroenllaç: Entrevista a… Brams | Pantalla Abierta·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s