Canet Rock 014: una de freda i una de calenta

Encara hi som a temps? Probablement no direm res de nou sobre Canet Rock. Però som alguns d’aquest bloc que hi vam assistir i només ens queda dir el que hi diu el títol i tots els assistents del festival amb els que vaig parlar hi coincidien: el cartell del festival va ser indiscutiblement fantàstic. Era impossible que un amant de la música catalana no li pogués agradar ni un dels noms del cartell. Però també va ser impossible no trobar-se amb cap situació desconcertant en pensar què carai va passar a l’hora d’organitzar el festival.

10531280_10204232193668754_1626282503_n

No serem nosaltres qui criticarem el cartell, potser el llimaríem dient que el festival semblava força més de Pop-Rock que de Rock, però el nom és el que ha tingut sempre i valia la pena conservar-lo. Potser el que també es pot afegir és que alguns grups (destacant Manel) tiraven massa de darrer disc i hagués agradat més tenir un còctel equilibrat de les cançons dels grups. Que els discos es presenten en concerts llargs i no van sonar totes les cançons dels 2 primers discos que (m’imagino) molts dels assistents esperàvem. I per acabar-ho d’adobar, algun interludi entre concerts es va fer massa llarg. El festival, senyors de TV3, no va pas acabar a 2/4 de 7 del matí. Hi va haver retards. Però aquests detalls es poden perdonar.

El que no es pot perdonar és com tants tiradors de cervesa no podien ser usats per la manca de personal, perquè alguns no tenien ni la experiència necessària per respondre a aquell cúmul de gent i molts et feien fer una cua per entrepans o begudes que no et podien donar perquè s’havien esgotat. Fins i tot em van arribar a comentar com els entrepans en ocasions portaven pa sense res a dins. Ja sabeu que diuen de menjar pa amb pa. Formatge manxec, deia que portaven, alguns…! I perquè uns en feu la idea: el festival va vendre les 25.000 entrades però no va tenir prou capacitat mental per entendre com 4 BARRES no eren suficients per tanta gent.

10520500_10204232207269094_517411576_n

Una altra cosa nefasta va ser la connexió a la xarxa. Només una antena de Movistar. I ni donava abast pels usuaris d’aquesta companyia. Tota la resta vam estar gairebé tot el festival sense connexió. Es podria dir que una mica normal ho era per la gentada. Però si vens més entrades de les que inicialment tenies previstes, has de respondre ampliant els serveis que corresponen. No és una gestió seriosa, senyors. Ni la mateixa organitzadora principal del festival va poder connectar-se a internet. I clar, us podreu imaginar com de Wi-Fi tampoc n’hi havia. Tenien preparat un streaming per internet dels concerts i campanyes per compartir fotos dels assistents a la pantalla de l’escenari. Però tot se’n va anar en orris.

La senyora Recoder, i cito textualment les seves paraules, va dir que potser havíem d’haver posat una barra mési quepotser hauríem d’haver reforçat el personal“. Potser, diu. Entenc que la diplomàcia i la responsabilitat del càrrec pot comprometre les declaracions, però parlant en plata, s’han de tenir collons per arribar a posar en dubte que fossin necessàries aquestes dues gestions.

Vull fer un homenatge a les dones que van assistir al festival. Sí, dones. Per la manca de serveis, per les cues que van haver de fer i la paciència que van necessitar. Els homes ho vam tenir una mica més bé per no haver de fer tantes cues i tenir els orinaris complementant els serveis químics. I a tot això, què hi falta? Doncs afegir-hi la història de la polsera. Als festivals normals només d’entrar et permeten canviar l’entrada per polsera i així pots sortir i entrar quan vols. Però a Canet són diferents. Has de fer una altra cua per a sortir i tenir polsera. I jo vaig sortir quan tocava la Dharma, no pas quan va començar. Tantes fires i mercadets al poble i també et feien fer cua per anar-hi.

Finalment, per acabar-ho d’adobar, hi havia zones del pla on es feia el festival que eren ben seques. Ja sé que mola part del concert va ser dempeus, però molta gent va acabar seient sobre la tovallola bruta de sota de gespa resseca. I no precisament lluny de l’escenari. Una altra crítica a fer del festival és  el tema dels gots. En comptes d’haver llançat una pila de gots de plàstic, el millor hauria estat fer el got retornable (o no) amb el qual tothom es mouria i seria un per persona, no 3 o 4 almenys que acababen tots al terra (tampoc hi havia gaires llocs per llançar les escombraries) creant una foto post-festival bastant lamentable. Ells hi estalvien diners i brutícia, el públic té un record, i alguna organització social podria rebre donatius dels beneficis generats pels gots.

No em malinterpreteu, no m’han amargat el festival. Ans el contrari, m’ho he passat molt bé. Però he hagut de lamentar aquesta nefasta organització, fer més cues de les habituals i perdre’m grans parts de concerts per usar els serveis que tant es van encarregar de promocionar. El cartell, almenys, aconsegueix compensar aquesta catarsi. I bon dia a tots els assistents amb “jet lag”!

Només acabaré aquest article preguntant-me una cosa: quant temps esperaran per demanar disculpes als assistents?

La nota del festival es resumeix en un 6

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s