Melua i Corr: tot delectant entre Geòrgia i les Irlandes

No crec que sigui per vosaltres cap raresa dir que som seguidors de Sharon Corr (membre de The Corrs, als que seguim més) i Katie Melua. Hem assistit a una de les seves cites amb el públic català i han estat totes dues satisfactòries: una dins del festival Sons del Món, en l’escenari incomparable de la façana de la Basílica de Santa Maria a Castelló d’Empúries, i l’altra en una cita postposada del mes d’abril al Sant Jordi Club de Barcelona. Cal destacar el contrast entre els dos escenaris, ja que el segon tenia més d’un defecte.

SharonCorr2

El festival Sons del Món cada any proposa més concerts interessants. Només cal veure el cartell d’aquest any (Mishima, la co-protagonista d’aquest post, Sisa-Portet-Oliver…) i afegir-hi els dos concerts entre vinyes. També hem assistit a un d’aquests darrers, al Celler Vinyes dels Aspres de Cantallops (amb Joan Dausà), i vam gaudir d’un entorn i organització incomparable (tot i la pluja). Pel que fa a Sharon Corr, cal destacar-ne la seva proximitat amb el públic: parlant en català i castellà, amb un to gairebé com si tingués amistat amb tots nosaltres, molt d’agraïment. Fins i tot cal afegir-hi l’anècdota del saltamartí que es va incorporar al seu peu de micròfon i violí, cosa que va comportar que l’artista demanés a l’staff tècnic que el convidéssin a marxar per poder prosseguir amb l’espectacle.

SharonCorr1

Van sonar cançons del seu nou disc, dels anteriors, i més d’una de The Corrs (Radio, So young). Tampoc va faltar una cover de CartolaAs rosas não falam. Va acabar el concert amb un fantàstic recital de música irlandesa, la tradicional Haste to the wedding.

KatieMelua2

Pel que fa a la georgiana afincada a Irlanda del Nord, no hi han gaires paraules per a descriure el talent i do vocal que ofereix a cada àlbum i concert. Si bé jo ja la considerava bona, el meu company no em va enganyar en avisar-me de que el seu apreci era molt elevat i que gaudiríem molt el concert. Va sonar una mica de tot, un bon repartiment i no gaire exagerat, 22 cançons (7 d’elles covers) i un continu canvi d’instruments de corda. The House, Ketevan Piece by piece van ser els àlbums protagonistes. A moment of madness, Shiver and shake Nine million bicycles com a cançons que vaig gaudir molt. Però no ens oblidem de la música que va sonar, des de Shirley Bassey, passant per Leonard Cohen, Simon & Garfunkel fins a The Kinks Janis Joplin. No ens vam pas poder queixar.

KatieMelua1

Tot i no parlar castellà i dir-ho tot en la llengua britànica, va anar explicant una sèrie d’anècdotes personals que anaven amanint cada cançó del repertori, sempre amb la característica elegància britànica. Llàstima que el lloc triat per a la seva actuació no fos el més indicat (gens senyalitzat, molt apartat, molt d’espai per l’assistència), un teatre o un auditori hagués estat molt millor. En definitiva, aquest mes serà ben recordat per mi com el dels concerts de dives. Us deixo amb una mostra del directe de cada una.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s