Tangerine Dream – de Cadaqués a Reims, del Krautrock a l’Ambient

Tot navegant per Facebook (en un grup anomenat “BSO (Ostphilia)”), un descobreix grans troballes. A través d’una mostra de la banda sonora de Risky Business, he arribat a trobar una banda que té una història que comença a les nostres terres. I quina banda. Passant de l’Electrònica al Krautrock, Ambient i New Age, ja fa gairebé 50 anys.

El 1966 Edgar Froese, era estudiant de la Kunstakademie (Acadèmia de les Arts) de Berlín i líder d’un grup de rock anomenat The Ones, va anar a Barcelona i, posteriorment, a Cadaqués amb un company d’estudis, on conegueren Salvador Dalí. Això va comportar una profunda reflexió i canvi a la música de Froese. Després de la disolució de la seva primera banda, arribà Minus Plus, el nom provisional per arribar a Tangerine Dream, just amb l’arribada de Klaus Schulze. En destacarem la seva època de màxima esplendor.

Un cop passada la seva època menys comercial, però sí més psicodèlica (en ocasions recorda a Pink Floyd), arriba Atem, un àlbum clarament semblant als anteriors però amb una intenció diferent i la clàssica primera alineació de la banda, també caracteritzada pels seus nombrosos canvis (en l’actualitat només un membre original, Froese, resta a la banda). Escolteu aquesta peça amb els ulls tancats, val la pena…

Phaedra el considerat millor àlbum de la banda, i una obra mestra de la música electrònica i ambiental, arriba l’any 1974 per fer de la banda una consolidada peça clau de la música electrònica que ja fa als alemanys uns mestres juntament amb altres bandes com Kraftwerk. Van arribar a tocar en aquella època a la catedral francesa de Reims, amb Nico, i va ser l’únic cop que se’ls ho va permetre. El mateix Papa va demanar que es tornés a sacralitzar el temple religiós. Els semblarien satànics aquests sons tant moderns pels orgues i cants gregorians atemporals de l’Església?

Com heu pogut veure a la primera mostra musical que us hem proporcionat, també és un grup que ha proporcionat la seva música a bandes sonores, i no podem acabar aquesta publicació sense parlarvos-en: més de 50 pel·lícules i sèries de TV porten la seva música. Una de les més destacables és la BSO de la pel·lícula Sorcerer (William Friedkin, 1977):

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s