Vitalitat, canvi i immersió lingüística a l’Acústica 2014

 

Aquest any ha estat un any especialment bo per a la ciutat de Figueres. Cal estar preparats per la 30a edició de la Mostra del Vi de l’Empordà, però no cal oblidar com la edició número 13 de l’Acústica no ha estat res més que una aposta per la música catalana. No hi ha truc, només el senyor Luis Eduardo Aute (molt aviat us en parlarem amb més detall) ha estat el convidat de fora de Catalunya. Grups molt importants i exitosos (Txarango, Manel, Els Pets, Gerard Quintana, Albert Pla, Sílvia Pérez Cruz, Lax’n’Busto) i d’altres en vies de creixement (La Troba Kung-Fu, Oques Grasses, La iaia, Copa Lotus, Joan Dausà) han estat presents en aquesta edició. No tots són els que tenen cabuda en el nostre criteri selectiu, però sí que celebrem que siguin partícips d’aquesta onada de música que prové de la nostra estimada terra.

No m’explaiaré massa (almenys ho penso ara que començo el post), però com que res es perfecte en aquesta vida, parlaré dels aspectes dolents en primer lloc. El principal moment de frustració en la meva experiència en aquesta edició ha estat durant el concert de Txarango. I creieu-me, no és pel grup ni la seva música, que cada dia m’enganxa més i no els veig com el que abans considerava un grup de festa de barri. Aquesta gent del Ripollès té talent, amb 3 concerts ja ho puc certificar. I no m’espanta dir-ho ara que han arribat al boom que va tenir Manel i ara també té la Sílvia (acompanyada, ara també, de Refree). El concert va ser bo com sempre, una horeta i mitja (per ser en un festival està prou bé). Però em vaig trobar amb el nou Pla de Seguretat de la ciutat “florida” que resulta considerar la Rambla com un espai tancat i, per tant, calia controlar-ne l’aforament. I a sobre els senyors municipals feien petar la xerrada a la part baixa tot barrant el pas a la gent. Doncs bé, com que no se’ls va acudir repartir-se més bé, tothom anava saltant els arbustos laterals (cosa potser també perillosa a segons quines edats o estats d’ebrietat). Ja em veieu com una llebre ben feliç saltant fins al mig de la gentada txaranguera.

Altres aspectes a destacar són els concerts de pagament. Només us diré que sí vaig anar al primer (sí, el de l’entrada d’1 cèntim d’euro més 1€ de les estimades despeses de gestió), el del cinquè aniversari del programa Acústik de lavanguardia.com. Una selecció d’artistes novells i altres no tant, amanit amb un fantàstic presentador i uns col·laboradors “discapacitats”, que ens van ensenyar com molts d’ells són molt més admirables que els que tenim la terrassa “capacitada”. La resta de concerts no els valoraré, però us convido a aportar-hi els vostres comentaris. Molt satisfet, això sí, per portar el senyor Albert Pla i tots els col·laboradors amics seus. No tant pels Manel, que després d’un mediocre disc no tenien gaire cabuda en un festival al que ja han assistit. Però bé, els seguidors més fidels han tingut un moment bo a la plaça del museu surrealista que tant dóna (potser podria encara més?) a la capital altempordanesa.

Gerard Quintana i Xarim Aresté (d’esquerra a dreta)

El dia que més vam gaudir va ser el dissabte 30, amb una agenda apretada: soparet a Menjars del Món (que bons aquells tacos d’Hondures), concert de Copa Lotus, La iaia (com podíem faltar als amics vigatans!), Gerard Quintana + Xarim Aresté, Els Pets i un DJ de Ràdio Flaixbac que vam haver de suportar mentre, a contracor, tancàvem l’edició d’aquest festival que un servidor aprecia. Us en deixem un tastet aquí (dels amics de TramuntanaTV):

I per acabar, no volem deixar de mencionar les sorpreses del festival, com han estat les actuacions de Lídia Guevara i Marina BBFace, hem gaudit molt del seu talent que desconeixíem. I no ens oblidarem de la imatge més impactant que hem vist, a banda de la indumentària de Pau Riba: la gentada del dia de Txarango. El rècord de duració que jo recordi és d’Antònia Font, de més de 2 hores, però de gent… marededéu! El resum és positiu. Alguns no ho veuran bé, però no he trobat a faltar res de nacional ni internacional, els catalans m’han fet gaudir i oblidar la de vegades dura rutina i aquest cony de temps (que se’ns ha ficat al cos, com diu en Gavaldà).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s