Crèdits inicials: concentració creativa en les sèries de TV (I)

Si una de les coses que més creativitat provoca és la pressió, ho podem traduir a la pràctica en els crèdits inicials de les sèries de televisió. Pensem-hi: normalment no passen del minut i escaig de duració, han de tenir una melodia o cançó  retallada per als crèdits que van apareixent abans del nom, un impacte o visió del que és la sèrie i serà totes les seves temporades. Però no totes són iguals. Algunes no deixen veure gairebé res del que passarà, d’altres directament no tenen crèdits inicials i d’altres ens mostren el nom de la sèrie dissimuladament just quan comencen els capítols. Una altra possibilitat és veure’ls just al començament del capítol, o esperar-se uns minuts per crear el famós cliffhanger, però aquest cop simplement per a fer-te venir ganes de veure l’episodi que acaba de començar. Sense ser exagerats, una sèrie pot guanyar audiència i ganes de veure-la només pels crèdits inicials.

Avui em proposo a ensenyar-vos els crèdits inicials que més m’han impactat o més encertats trobo, sense tenir en compte el contingut de la sèrie, és clar:

  • Si alguna sèrie té el clàssic crèdit inicial és The Sopranos. Potser la primera sèrie que va tenir un impacte mundial per ser vista i va disparar les audiències, uns anys abans que Game of Thrones i Breaking Bad,  al canal HBO: 
  • I del ying al yang, una sèrie que mai oblidaré pel nihilisme als seus crèdits és la britànica Southcliffe: només hi ha un instant amb una pantalla negra i al mig el títol en lletres blanques. Una sèrie molt dramàtica que concentra d’aquesta manera el metratge manifestant aquesta falsa necessitat que algunes sèries mediocres puguin tenir. 
  • Una sèrie de la que encara no hem parlat i admirem moltíssim és ni més ni menys que Breaking Bad. Que no l’has vista o no la coneixes? Si t’agraden les sèries, no pots defugir d’aquesta. Els crèdits comencen sempre després d’una escena i són relativament curts, només amb el metafòric disseny del títol que apareix entre elements químics i vapors verds i grocs, dotant-los de la relació amb la temàtica grosso modo de la sèrie: un professor de química que decideix fabricar metamfetamina amb el seu ex-alumne i acaba portant una sèrie de fets en relació amb drogues, càrtels, blanqueig de diners, mort i molta, però molta addicció a cada capítol que ve. També podríem haver posat la d’Hannibal, que s’assembla en concepte, però ja n’hem parlat prou! 
  • Una de les maneres més ben aconseguides d’obrir uns crèdits és sense aportar cap personatge important ni element directament relacionat amb la sèrie, sinó elements semblants o particularment relacionats d’alguna manera amb el món del vampirisme i l’estat de Louisiana, on True Blood va ser gravat. 
  • Probablement el més divertit d’aquesta publicació serà la recopilació de crèdits dels Monty Python
  • Per acabar, no podríem oblidar la sèrie que té la cançó més addictiva de totes, almenys segons el nostre (o potser només meu) criteri: Game of Thrones: aquesta mena de gràfics que van construïnt els diferents indrets apareixent a la sèrie i la melodia tant enganxadissa, que al mateix temps ha estat molt parodiada! 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s