2ª Setmana reivindicativa: “Quan caminàvem” – Aspencat

La desobediència, el Cabanyal, els carrers de València, la rebel·lia… Aspencat sempre ha deixat, a la seva original manera, les coses força clares en quant al missatge líric de les seves cançons. Ens trobem, en aquest cas, amb una de les més contundents i bones cançons de la setmana reivindicativa. Gaudiu-ne!

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l’essència
A la meua terra hi ha una pluja d’estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d’amor bastíem la resistència.

Per camins d’horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s’ha viscut encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d’una esperança que camina fermament
I transforma aquest present

El Cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t’estime encara més
Hui vull fer l’amor de matinada
Hui voldria ser un gran deixeble d’Estellés
Veig murals a les parets

Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l’essència
A la meua terra hi ha una pluja d’estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d’amor bastíem la resistència.

Fins un nou combat.

Quan l’Albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys i les corbelles sobre sendes de paper
Creix la flor del taronger

Davant les torres de Serrans
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Dels portals d’una València
On sona la freqüència del cor de Benimaclet
Amb Tereses i Bassets

Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l’essència
A la meua terra hi ha una pluja d’estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d’amor bastíem la resistència.

Fins un nou combat.

Es difícil oblidar, les façanes d’aquell temps
I els amants que s’estimaven quan la por era el segell
I El futur d’aquells infants que miraven als estels
Il·lusions d’un gran present!

Tu i jo som rebels del temps i la distància
Alumnes de l’amor, amants de la insolència
Poetes d’esta nit, pintors del nostre llit
Les coses imposibles d’explicar d’aquesta ciència

Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia,
d’amors impossibles som la paradoxa,
som pretèrits imperfets de la nostra història,
som aquell record inoblidable en la memòria

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l’essència
A la meua terra hi ha una pluja d’estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d’amor bastíem la resistència.

Fins un nou combat.

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l’essència
A la meua terra hi ha una pluja d’estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d’amor bastíem la resistència.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s