Ja n’hi ha prou de ser bèsties de càrrega; Homenatge pendent a Manuel de Pedrolo

walory-vii

Al proper Festival Internacional de Cinema de terror i fantàstic de Sitges s’estrena “Segon Origen”, l’adaptació a la pantalla gran de la mítica novel·la de Manuel de Pedrolo que a moltes persones ens han fet llegir a l’escola. Al meu parer, un molt bon llibre per a l’etapa adolescent que fa pensar i ajuda a despertar valors com la solidaritat, l’amistat i l’altruisme. Em temo que l’adaptació serà excessivament comercial i amb modificacions de la història original llicència de la productora, però malgrat això ajudarà a recordar i rememorar l’obra i el llegat del seu escriptor.

foto-pedrolo-02-frame-documental-zeba-produccions-103943
Manuel de Pedrolo va ser, i és encara, un precursor. Un innegable precursor de la idea independentista dels Països Catalans i de la necessitat de ruptura total amb el règim franquista i el capitalisme senil que ens impera. En el seu moment poca gent el va tenir en compte i durant molts anys, pràcticament només va ser recordat com l’escriptor d’una novel·la de “marcians a la catalana”. Si observem la situació actual de l’impuls independentista i les lluites socials a tots nivells, homenatjar la seva figura és quelcom pendent que clama justícia. Amb aquest escrit voldria fer-ho, modèstia a part, redescobrint una joia poc coneguda entre els seus llibres que de ben segur podríem situar entre les grans obres mestres de la literatura catalana: parlo de “Totes les bèsties de càrrega”.

02e5ec1047306e4a08f4a3938269dca3
Es tracta d’una novel·la 20000 vegades millor que el “Mecanoscrit del segon origen”. Probablement sigui la seva millor obra i la podríem encabir també en el gènere fantàstic sense envejar res al “1984” de George Orwell o al “Món feliç” d’Aldous Huxley. L’argument és relativament senzill: se’ns mostra una mena de distòpia en un país i futur indeterminats on impera un sistema polític que asfíxia a tothom amb una burocràcia absurda i cruel. S’intueix que hi ha una èlit que ha esclafat un poble que abans era lliure i del qual en queden poques persones resistents que encara tenen memòria del que han estat. Us sona? Tothom que segueix a la gran massa és tracta entre ell de “vós”, que resulta molt impersonal i genera una sensació d’individualisme i manca de voluntat que ens remet als efectes de certs programes de “tele-escombraries” actuals que només fan que adormir el personal. Les persones resistents són les úniques que entre elles segueixen tractant-se de “tu”, molt més proper i que no deixa de recordar a la solidaritat mútua existent entre els membres dels moviments rupturistes actuals.

percanviarhotot1
Tota l’obra és plena de metàfores. El sistema opressor podria ser el règim franquista, com probablement fos la intenció inicial de Pedrolo, però també podríem extrapolar-lo a l’època actual on el sistema és la “pseudo-democràcia espanyola” derivada de la dictadura i els resistents els pobles ibèrics, com el català, que hi fan front reivindicant el dret a l’autodeterminació.
Però la novel·la va més enllà i també ens remet al sistema capitalista i a l’estat neoliberal que supedita el bé comú als interessos d’una minora opressora; li podem dir banquers o polítics corruptes si voleu. Així doncs, el control social és absolut: si per error t’allisten a l’exèrcit hi has d’anar encara que no vulguis, si necessites un habitatge aniràs al que et diguin i si està mal construït pobre de tu que reclamis que segur que era culpa teva, si tens una urgència social hauran de comprovar que existeixes no fos cas que sigui mentida i si ets un professor o algú amb un ofici que pugui despertar ments adormides aleshores no et deixaran tenir mai sexe no fos cas que tinguessis fills i sortissin antisistema…o sigui, que pensin per ells mateixos. A tothom, menys als “tu”, sembla que ja els va bé aquesta situació. De fet en aquest món opressor ja no li cal tenir a la gent controlada mitjançant la por com a “1984” o mitjançant la tecnologia i el consum com a “un món feliç”. N’hi ha prou amb idiotitzar a les persones amb normes estúpides i potenciant els comportaments més extravagants i agressius. Representa el resultat lamentable d’un món patètic on tot rastre d’humanitat ja no existeix i sembla que es premii al més ignorant.

10984978_10207074998097996_2092133075356050929_n
Les persones resistents, els “tu” que encara no han perdut la seva essència, representen un perill per a l’èlit governant ja que encara mantenen una certa dosi d’amor i fraternitat que podria resultar contagiosa i per això no els deixen tenir fills esterilitzant a les seves noies. Tenir fills esdevé quelcom important i per això la figura femenina esdevé un símbol revolucionari (moltes dones desobeeixen i no són esterilitzades) i i lliga perfectament amb aquella idea de que “sense les dones no hi ha revolució”. El noi protagonista, per exemple, cerca a la seva mare i a la vegada coneix noies amb les qual intentarà mantenir relacions sexuals per tal de contribuir a la llavor d’una humanitat nova i millor. Aquesta idea ens remet al personatge de l’Alba de “Mecanoscrit del segon origen”. La sexualitat és present a cada capítol i barreja a la perfecció les ànsies de plaer més instintives amb la necessitat de que tot acte sigui fet per amor: per amor a la revolució i per amor a la llibertat total sense cap mena d’opressió. Al final el missatge del llibre ens remet a l’esperit assembleari i rupturista de certs moviments socials com el 15-M o els que cerquen canvis “des de baix i a l’esquerra” fent feina de formigueta.

11221818_10207092235408918_7791455201309472707_n
Manuel de Pedrolo, avui més que mai ens recorda que si volem deixar de ser bèsties de càrrega de la dictadura borbònica, de la dictadura de la troika i de la dictadura del capital mundial, cal que comencem a resistir i a desobeir totes les imposicions que siguin injustes: la Llei Wert d’educació, el TIPP ( Tractat Internacional de Lliure comerç Europa-EEUU-Canadà), el deute il·legítim, les retallades de serveis públics, la negació del dret a l’autodeterminació, etc. El millor homenatge que li podem fer és que el proper diumenge 27 de setembre votem “sí” independència de Catalunya, “sí” a la justícia social i iniciem una ruptura total amb el règim del 78 i el capitalisme senil que ens asfíxia a totes i tots. També us convido a llegir de nou “Totes les bèsties de càrrega” i qualsevol de les seves obres com una forma de reivindicar-les.
El 27-S, Radicalment, la llibertat!

Mes-independentista-Barcelona-PERE-VIRGILI_ARAIMA20131019_0197_4

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s