Els refugis antiaeris i la seva posta en valor turístic: Figueres

“Figueres és una ciutat segrestada pel Museu Dalí”. Quantes vegades hem sentit aquesta opinió? Moltes, especialment quan hi ha una intenció crítica i, preferentment, constructiva, en l’evolució turística de la capital d’una meravellosa part del nostre territori. Des del sector turístic, queda palesa aquesta monopolització, fins al punt que hom s’adona de que el turisme en ocasions ni tant sols recorda el nom de la ciutat on hi ha el museu de l’artista surrealista. El node turístic es cruspeix la destinació. I això, encara que no ho sembli, no és desmerèixer aquest meravellós museu.

Escultura que es troba al cementiri de Figueres, com tantes altres obres i memorials “amagades” de la popularitat turística local.

D’altra banda, potser cal que anem més enllà: el que dic no és res nou. Quines alternatives donem en general, quan parlem dels punts turístics de la capital de la Tramuntana? La fortalesa abaluartada més gran d’Europa: el castell de Sant Ferran. I també el museu del Joguet de Catalunya, que alguns encara no entenen que no és només per nens. Però més enllà dels altres museus, ens oblidem de coses tant elementals com les cases modernistes que farceixen la ciutat. Jo mateix m’he adonat darrerament que si aixecava una mica més el cap i em fixava per on passejo dia sí i dia també, ai las!, (re)descobria molts edificis d’una bellesa incomparable a altres municipis. O el cementiri, del qual jo desconeixia la meravellosa col·lecció artística que s’hi troba fins que no es van fer les visites guiades nocturnes i diürnes (que espero veure com es fan de nou).

Però una altra realitat encara més desconeguda són unes petites construccions subterrànies, de tants tipus segons el seu origen (oficial, familiar, veïnal, particular…); segons la procuració en la seva construcció depenent de la data; la forma segons la seva ubicació i característiques del subsòl triat i la tipologia segons el pressupost de l’obra i els materials disponibles. En efecte, parlem dels refugis antiaeris.

A partir de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) Figueres es va trobar, com en tot l’Estat, amb una doble cruel novetat. Per una banda, un nou atac: l’aeri. Si bé no era una novetat per se -ja s’havia practicat durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918)-, no s’havia practicat el bombardeig amb avions de manera estratègica. A més, el radar (descobert l’any 1935 a la Gran Bretanya) encara no havia transcendit ni formava part de la investigació militar. Per l’altra banda, es va obrir un episodi en la contesa bèl·lica encara més cruel: un atac des de l’aire tant a soldats com a la població civil, que creava una major debilitació de l’enemic. Com bé ho defineix el seu significant, la guerra total.

12087766_10207896675845568_1982525426554895549_o

Interior del refugi antiaeri de la Plaça del Gra a Figueres, amb forma de doble “L” i capacitat per unes 200 persones.

Aquests fets van portar a que es creessin les Juntes de Defensa Passiva (JDP), que, entre d’altres, s’encarregaven de la construcció de refugis antiaeris al territori català. Aquestes també es van crear a nivell provincial i local. Figueres es va trobar amb un clar desavantatge, com la majoria de municipis de Catalunya: la necessitat de construir la meitat dels refugis del nostre país a Barcelona (en total en consten 1.365 de 2.085) va significar un clar endarreriment que va fer que molts d’aquests no seguissin les directrius de les JDP amb els tempos desitjats. Figueres és la segona ciutat de la província de Girona amb més refugis, 15 (darrere dels 22 de Palamós), i també la segona de Catalunya en rebre més bombardeigs. La Gernika catalana, com ja se l’anomena.

A partir d’aquí, se’n poden donar molts més detalls i treure’n moltes conclusions. Però el cas és que segurament molts figuerencs i empordanesos, com em passava a mi abans de començar a investigar sobre aquest tema, no som conscients de la importància històrica de Figueres en aquest àmbit. De fet, ni tan sols disposem de museu d’història local. Per sort, existeixen elements com la visita guiada de la Guerra Civil a Figueres i el recentment obert als visitants refugi de la Plaça del Gra, el que segueix més fidelment les instruccions de les JDP. Però a aquest ens falta democratitzar-lo al turisme que ve, senyalitzar-lo, fer-lo protagonista d’activitats complementàries en el marc cultural. No oblidem que el turisme cultural va ser la motivació més recollida (en un 45%) per les oficines de turisme catalanes, i el turisme de memòria n’és una part incipient però que amb una gestió més dedicada podria fer-li-ho tenir un lloc més destacat.

El problema, tanmateix, és doble. Per una part, la memòria històrica i democràtica no es tradueix en beneficis econòmics. I un altre problema, mal que ens pesi, és el debat que centra totes les converses: el procés cap a la independència de Catalunya. Com tot, no és perfecte. Només recordem fets efemèrids. I fer una commemoració un dia no és suficient. Per sort, de tant en tant persones com la Mònica Quintana aposten pels refugis com a element clau en la cultura democràtica (vegeu l’actual exposició temporal Figueres sota el Foc al Museu Empordà).

3450456_orig

© Mònica Quintana

Ja ho veieu, Figueres ha començat (tard, com tants altres municipis) a fer que una part tant important com aquest patrimoni que representava una de les ben poques sortides a les persones que patien els bombardeigs feixistes a la nostra ciutat. O amagar-se o fugir. Sort en tenim de la voluntat que ha començat a tenir gent com Jordi Roig, Joanjo Bosk, Nik Duserm o la Mari de l’Oficina de Turisme. No podem oblidar, però, que el conflicte bèl·lic al que ens referim en el marc històric dels refugis, és de caràcter entre els mateixos ciutadans, a diferència de països com França. Potser que aprofitem els raigs de llum que aporta el sistema de memòria democràtica actual, més enllà de la feina que faci o hagi de fer el Memorial Democràtic, i obrim més refugis, no? I si els enllacem? Bé, potser són qüestions a proposar amb més consideracions.

Nik Duserm fent la visita de la Guerra Civil a Figueres, proposada per l'Oficina de Turisme.

Nik Duserm fent la visita de la Guerra Civil a Figueres, proposada per l’Oficina de Turisme.

Figueres, ciutat fronterera, ciutat de refugis, ciutat modernista, ciutat seu de fortalesa,  ciutat natal de Muntaner, Monturiol, Fages de Climent i Abdó Terrades, ciutat (només també) daliniana.

Nota: les conclusions d’aquest article tenen molt a agrair a persones que m’han ajudat durant la investigació. Els més destacats són en David Garcia Algilaga, en Jordi Roig, en David González i en Nik Duserm.

Anuncis

One response to “Els refugis antiaeris i la seva posta en valor turístic: Figueres

  1. Retroenllaç: La nostra llibRertat (Sant Jordi 2016) | Pantalla Abierta·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s