Trasplantant identitats

Factoria d’Arts Escèniques (Banyoles), 26/11/2015.

Banyoles és coneguda per ser una ciutat humida, i diuen que la humitat és bona companya de la vegetació, l’espessor, de la flora, del bosc, del verd.

Això ho devien tenir clar El Vol del Pollastre i Clàudia Cedó (Premi Butaca al millor text per Tortugues) a l’hora de maquinar Et Planto, tercera obra de la companyia i que, ja a mitjans d’octubre, podien presumir a les xarxes socials d’haver exhaurit entrades. Pre-estrenada el passat dijous 26 de novembre a la Factoria d’Arts Escèniques, el públic va gaudir d’un espectacle únic i amb caràcter banyolí.

Es tracta d’una petita gran part del cartell del Temporada Alta, que ens brinda aquests dies teatre de diferents classes i diferents estils, però travessats, tots ells, per un nexe o lema: l’exquisida exigència de mínima qualitat.

EtPlanto4_LidiaCapitán.JPG 

Et planto és un algoritme tragicòmic que gira entorn d’una parella, tot combinant elements quotidians i contemporanis amb temàtiques més típiques de les obres clàssiques i antològiques de la història. Per exemple, apareixen el tabac, l’aeroport, cotxes, sales de rock i Paris ‒mala llet, també‒, reproductors d’mp3, la jardineria, l’autoestop; tot això i més contrasta amb el desgrat, el desamor i l’enamorament, el sentiment d’admiració, la convivència i el xoc d’identitats.

Ja no parlem tant de bipolaritat sinó de “tripolaritat”; no ens referim a dualitat, sinó a “trialitat”.

Farta de la rutina i de l’estabilitat, avorrida de la monotonia i el dia a dia, la Júlia ‒interpretada per Júlia Falgàs‒ desespera i abandona la llar on viu ofegada i, d’alguna manera, reprimida. És el paradigma de la relació sentimental actual, sense dubte: davant tanta llibertat, que ens inunda i provoca un efecte soporífer, caiem en l’abisme del buit existencial; a mode de tractament shakespearià, l’ésser humà i la Júlia sentim claustrofòbia i ens tornem futilitat. Som els peixos de David Foster Wallace.

La ruptura amb la Júlia provoca una crisi d’identitat al Miquel ‒Eduard Serra, Genís Casals i Arnau Nadal‒. L’obra va més enllà, i aquí resideix la seva essència magistral. Ja no parlem tant de bipolaritat sinó de “tripolaritat”; no ens referim a dualitat, sinó a “trialitat”. Els actors encarnen perfectament què és això del monòleg intern, de l’autoconsciència punyetera que patim en moments extrems. A més, s’exalta la complexitat de la persona, les diferents facetes i la lluita de la multiplicitat de subjectes dins del subjecte per sortir a la llum. El trio caracteritza la reconciliació, roba rialles al públic i provoca situacions hilarants, però també satiritza l’autodestrucció i el conflicte interior més cru, i això últim ja no fa tanta gràcia.

EtPlanto2_LidiaCapitán.JPG

La Júlia, doncs, és l’exemple de l’anhel d’allò impossible. Ho paga amb el Miquel: una figura passiva, simpàtica però apàtica, que acaba patint la visible i inevitable metamorfosi de ser qui no és. Resulta, malgrat tot, que la Júlia no estava emprenyada amb el Miquel, sinó amb la realitat i la llibertat.

En el binomi que ens mostra Et Planto són reflectides multitud de qüestions que passen pels morros de l’espectador, com si fossin diapositives i flaixos mentals, que se’t graven i van apareixent de tant en tant, com reminiscències. Un altre pro de la producció és la força d’alguns detalls en concret, així com les referències i picades d’ullets a altres peces audiovisuals.

L’escenografia, modesta i cuca, ens recorda a un jardí zen, a un harmoniós temple japonès amb tatami incorporat. La música està ben trobada i lligada de manera formidable i original a les escenes. A més, esporàdicament, l’escenari es pot veure acompanyat per il·lustracions minimalistes i genuïnes a càrrec d’Andrea Zayas.

 EtPlanto3_LidiaCapitán.JPG

No recomano publicitat, sinó que publicito recomanació. No dubtin en veure-la, tenen fins el 6 de desembre: compreu les entrades aquí.

Totes les fotos són cortesia de Lídia Capitán.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s