La diferència entre “ser la lluna” i “estar a la lluna”


alfombra-el-resplandor-stanley-kubrick

Puc recordar perfectament l’escena d’alguna escola del nostre petit país: un noiet d’entre 3 i 4 anys  està a la seva classe i arriba l’hora de marxar. Són les 17 hores de la tarda. La seva mare aquesta vegada ha hagut de fer uns petits recadets i arriba amb 10 minuts de retard. Quan entra es troba una escena descomunal: el seu fillet està plorant una mica… La mestra li explica a la mare que no es preocupi que plora només perquè ha tardat una mica més del sovint en arribar i això l’ha descol·locat, però que no es res greu. Però la mare sembla que no escolti la mestra, agafa i es llança quasi literalment a sobre el seu fill i li diu mig cridant i agafant-lo fortament pels bracets:

ai! No ploris rei de la mare! Que la mama ja està aquí! Uuuuii el meu fill! i com deus haver patit… Ja està! Ja està! Ja ha passat…mai més, mai més…”

600full-the-shining-screenshot

I el nen, sigui per l’emoció, sigui per les formes en que la mare li parla, encara plora més fort. Aquesta vegada és un plor amarg, resacós…finalment la mare aconsegueix que es calmi del tot. La mestra mira l’escena atentament.

La mare agafa el nen de la mà i aparentment més tranquil·la es dirigeix a la mestra i li diu:

es que és un nen tant ploramiques. T’ho juro. Sempre fa igual, li costa molt estar sense mi…és tant…com t’ho diria?  Es tan dependent! sí,  això mateix,  a part que de vergonyós i tímid n’és un bon munt!, ja ho sabeu ben prou eh? Que us tinc que explicar…però bueno, que hi farem eh? Cadascú és com és…”

El nen se la mira i escolta tot el que la mare diu, quan la mare acaba de parlar, el xiquet  abaixa el caparronet i mira el terra, es mostra callat i no es mou.

shining_161pyxurz

La mestra es queda pensativa per un moment, però reacciona,  explica alguna cosa a la mare del que han fet avui, que si s’ho han passat bé, etc i finalment agafa i es despedeix del nen i li fa un petó. Quan marxen se’ls queda mirant tot reflexionant sobre si hagués pogut intervenir d’una altre manera. Realment aquest nen és així? Perquè deu estar passant això? Podria parlar amb la mare i canviar alguna cosa?

El que la mestra no sabia en aquells moments és el que dóna títol a aquesta història: una cosa és el que som i l’altre cosa, diferent, és com estem o el que fem…m’explicaré.

2001-A-Space-Odyssey-screenshot-1920x1080-1

Deia que una cosa és ser la lluna i l’altre estar a la lluna. Si ara pregunto a una audiència si la lluna, és sempre la lluna, tothom em respondrà que sí, que sempre serà la lluna, que quina pregunta!!!  Si ara torno a preguntar si aquesta lluna pot ser el planeta Mart el dilluns, Venus el dimarts, Ganímedes el dimecres i la resta dels dies la lluna, em diran que què estic dient, que evidentment no! I és així! es així: la lluna és i serà sempre la lluna, perquè el que som no es pot canviar. Però en canvi si pregunto a la meva audiència  que vull dir quan parlo d’estar a la lluna; aleshores em diran que es diferent que això vol dir que  potser em despisto a vegades per algunes coses, que no estic pel que tinc que estar, etc; però en tot cas “estar a la lluna” no implica pas estar-ho sempre, només faltaria!!! Hauria d’estar a la lluna constantment: no podria concentrar-me en res, no podria treballar, no podria mantenir una conversa lògica amb tothom, etc Es claríssim i ho podem dir sense dubtar-ho gens:   “estar a la lluna” sí que es pot canviar;  avui  al matí potser estaré a la lluna,  a la tarda potser ja no…

lolita2-hula-hoop

Per tant el que la mestra va acabar descobrint es que molt sovint, ens sentim dir o anomenar sense voler, certs adjectius, que no ens fan sentir bé,  que ens els acabem creient i ens pensem que ho som i no ho  podem canviar, quan de fet sí que ho podem canviar! De coses negatives no tenim res perquè no podem ser res dolent!!! Tot el que som es bo. En tot cas siíque es cert que a vegades fem coses que no ens agraden, o estem d’alguna manera que no ens agrada, etc i això es pot canviar.

Si observem l’exemple del nen i de la seva mare, us pregunto, el vailet realment és tímid, vergonyós i dependent? O més aviat diríem que estava tímid, vergonyós i feia comportaments de dependència???  Es una qüestió molt important ja que alhora de fer-nos sentir capaços i dignes  de nosaltres mateixos i dels altres ens pot afavorir o no. I ens ajudarà a canviar cap a millor.

the-shining-hd-wallpapers

Per tant, i amb això ja acabo, tinguem en compte aquesta senzilla diferència entre Ser la lluna i Estar a la lluna i podrem ajudar als nostres infants a que creixin més segurs i confiats en ells mateixos amb el que són realment.  Si no fixeu-vos amb els nens que a vegades estan distrets a classe, aquests nens no són pas la lluna! (impossible, la lluna es  feta de minerals), senzillament, estan a la lluna de vegades i això, per sort,  seguríssim que  ho poden canviar.

2001-a-space-odyssey-screenshot-1920x1080-14

Però voleu saber una altre veritat de la bona? xiit! no ho digueu a ningú eh? Això no només és aplicable als nens petits sinó també a les persones adultes. Tant si són polítics professionals, tant si són rics o pobres, com si es dediquen als negocis o com si es dediquen a lluitar per les causes perdudes…Estar a la lluna és una cosa que ens pot passar a totes i a tots! Només cal veure l”estat de degradació del planeta i les condicions de vida a algunes parts del món; serà que la «humanitat» no està a la lluna també?  i molt?!

12193448_10153247265035893_5467024614221990323_n

D’això ja en parlaré un altre dia, si no estic a la lluna jo també!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s