7 episodis processistes

Aquí els teniu: 7 rocambolescos episodis en l’actualitat política catalana del darrer trimestre de 2015 que molt difícilment oblidarem. Quan vaig veure totes les incerteses i el que podria arribar a succeir passades les -massa tardanes- eleccions, vaig decidir escriure’n una mena de diari recollint impressions. I és clar, tot episodi es mereix un títol, més enllà de la data.

  • 28 de setembre. Joc de trons.

Un sentiment agredolç em posseeix. S’han complert les meves expectatives: Junts pel Sí necessiten a les CUP per a arribar als 68! La independència no la faran exclusivament a sa manera, amb un reguitzell de debats electorals on Romeva treia les castanyes del foc de Mas i Lluís Llach afirmava que no tenia ni idea de turisme i no podia parlar-ne (tot i ser cap de llista per Girona i suposadament tenir un seguit d’assessors que per alguna cosa tenen dit càrrec). La gallina ha dit que no. Recordo com Baños afirmava a la Sexta: “pues nada que queremos fundar una República”. I em compro la samarreta amb la cita i el gatet -encara no sé que me la posaré ben poc-. Ben aviat tindrem debats d’investidura…

  • Octubre i novembre. El cigne negre.

Horrorós, patètic, injust i ridícul reguitzell d’insults cap a les CUP, el famós  PressingCUP, més algun (molts menys, noti’s) altre tampoc encertat a l’entorn de Junts pel Sí. Més d’un dia em pregunto quina diferència tenen tots aquells que ho diuen i s’arrapen a la barretina, d’aquells unionistes de l’Espanya “profunda”. Uns dies intento calmar a gairebé tothom en els inacabables xats i tertúlies polítiques, altres dies passa just al revés. 

Artur-primer-investidura-Sandra-Lazaro_EDIIMA20151112_0572_18

  • 4 de desembre. El gran circ.

S’ha acabat la precampanya de les eleccions generals, quin show més patètic. Mentrestant, tenim dues bandes ben… poc a l’alçada del poble, per bé que sigui estratosfèricament difícil negociar com començar a governar abans de fer la desconnexió final. Un Mas que arrastra la seva coalició mentre no deixa d’arrapar-se a la cadira, unes CUP amb masses pocs suports per a investir-lo -sabent que té els dies comptats i ha cedit una presidència coral amb moció de confiança inclosa-.

  • 25 de desembre. Perduts.

Acabo d’arribar de veure per segona vegada Star Wars VII, avisats esteu. Em llegeixo un article d’El Crític i penso que a mesura que vaig llegint sobre el funcionament i l’estructura de les CUP, més m’agrada aquella abraçada entre Fernández i Mas post-9N. Trobo que hi ha prou argument per a un House of Cards a la catalana… Tanmateix, de la mateixa manera que si bé fa unes setmanes em mantenia ferm en l’optimisme i el trobar absurd un trencament intern, la truita s’ha girat absolutament. Però com bé he vocalitzat molts cops, no em penso creure aquest pressentiment fins que no hagi passat. Recordo Mandela: tot és impossible fins que passa…  

funciona-CUP-Polonia-parodia-video_ARAIMA20151127_0127_3

  • 27 de desembre. L’ombra del vent.

L’empat. Ironies de la vida, em trobava a Terrades en una quina -tot sigui dit, els beneficis de la qual anaven a persones amb diversitat funcional- en la que no vam guanyar res més que un tortell per res més que un de nosaltres portava calçotets verds. En el cas de Sabadell, els que van guanyar el tortell van ser els unionistes fent-se un bon tip de riure a costa nostra. El moment més patètic del procés no va ser el mareig de com es confeccionaven les llistes de cara al 27S ni el llançament cupaire de noms i propostes de negociació en entrevistes als mitjans ni el joc a dues bandes per negociar amb Madrid de la nova fòrmula de CiU.

  • 28 de desembre. Ressaca.

Els sants innocents, no eren ahir?

  • 29 de desembre. Salt al buit.

Dia de cabòries. El dia 2 ja ens trobarem amb un consell polític que se suposa que recollirà les opinions expressades en les diferents territorials cupaires i un organisme anomenat GAP. Curiós acrònim, que si fos un mot anglès significaria “buit”. És ben curiós, però resulta que ja no tinc cap bona expectativa al respecte. Com bé diu l’Esteve -militant llibertari que ha decidit deixar-ho per manca de seriositat a nivell nacional-, a les CUP el que els sobra són els sectors, i jo en destacaria especialment un. 

Escric aquest darrer episodi a la sala d’estar de casa meva amb el conegut black mirror que provoca la pantalla de la televisió. I la veritat és que al final tot es redueix en això: estem projectant l’apagada imatge més absurda de nosaltres els catalans, quan un famós SíSí pot catapultar-nos a Ítaca.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s