Quina estafa!

Durant anys, per festes nadalenques, la Quina ha estat i segueix essent l’esdeveniment que reuneix joves, grans i petits en l’activitat ludicoludopatafestiva de l’any. En una quina, tothom compra un cartró (o més d’un si vol) pensant que tots els cartrons tenen la mateixa possibilitat de guanyar, i remena nena que la quina ja ha començat. Però… això és el que ens han fet creure a mi, a tu, als teus pares, als teus avis, a la tieta i als avis dels avis. Oblideu-vos de les teories conspiratives: les farmacèutiques, qui finança ISIS, chemTrails, etc. Això és seriós: tenim dades i proves que demostren que a la quina, hi ha cartrons que tenen més possibilitats d’endur-se el pernil que d’altres. I jo em pregunto, com es pot enganyar d’aquesta manera a jubilats, nens i famílies durant les festes de nadal i en una tradició catalana amb segles d’història?!

990_1420041768_quina_tortella

Nosaltres hem fet un profund anàlisi del tema. I com va dir Carl Sagan, afirmacions extraordinàries requereixen evidències extraordinàries. Per aquest motiu aportem evidències teòriques i pràctiques del tema. En primer lloc una demostració matemàtica que faria anar a dormir a un cocaïnòman en menys de 30 segons, i en segon lloc, els resultats de la simulació d’un ordinador capaç de jugar 1 milió de quines per minut.

-> Teoria – Demostració matemàtica: Posem per exemple que anem a la Quina de Sant Jaume de Frontanyà, i allà a la quina només hi ha 3 participants, cadascú amb un cartró. Posem 3 casos hipotètics:

A) Els cartrons son totalment diferents entre ells (és a dir, no comparteixen cap número igual): En aquest cas, tots tenen la mateixa probabilitat de guanyar. Les probabilitats que guanyin serien: cartro1 =33,3%, cartro2= 33,3% i  cartro3 = 33,3%.

B) Dels 3 cartrons, els 2 últims són iguals (és a dir, cartro2 i cartro3 tenen idènticament els mateixos números).  En aquest cas, el cartro1 tindria 50% probabilitats d’endur-se el premi sencer, i el cartro2 i cartro3 tindrien 50% probabilitats de guanyar i haver-se de repartir el premi.

C) El cartró1 és totalment diferent als altres, però el cartró2 i cartró3 comparteixen la meitat dels números: Fent els càlculs pertinents (si el lector està interessat, vegis annex titulat: m’aburreixo un diumenge al matí), els resultats serien cartro1 = 43,3%, cartro2 = 16,7%, cartro3=16,7% i cartro2-cartro3 junts = 23,3%.

IMG_6010.jpg

-> Pràctica – Simulació amb ordinador:

Per posar a prova la teoria, hem creat un programa que genera simulacions de quines i és capaç de jugar més d’un milió de quines per minut. Després d’executar i jugar a 1 milió de quines, podem constatar que la teoria es correspon a la pràctica.  Els resultats pel cas (C) han estat: cartro1= 42,9%, cartro2 = 17,8%, cartro3=17,9% i cartro2-cartro3 junts = 17,9%.

Pel benefici del poble, el programa et calcula quines probabilitats de guanyar té cada cartró. I el trobareu disponible a: https://github.com/marcoriol/quina. L’únic petit inconvenient, res un detall sense importància, és que haureu d’anar taula per taula i apuntar-vos quins cartrons juguen els altres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s