Empar Moliner: “Almodóvar és un gran copión”

A la vida hi ha un moment que tot te més gràcia amb 10 anys menys… menys quan tens 10 anys”

Des del bullying fins a la mort més cruel, passant per una odiosa mullena i un thriller de running (el preferit de l’autora), Empar Moliner torna amb Tot això ho faig perquè tinc molta por. Tot i que el fil conductor del llibre sigui la por, del que no en té és d’escriure. I quan dic torna… podria dir torna a publicar en paper (i ebook, no ens perdéssim en aquest món 3 o 4.0). Tots aquells que coneixem l’estil de l’Empar, més enllà dels shows a TV3 i les cròniques de la darrera afició de la irònica escriptora: el running, sabem que quan li toca escriure, no hi falten denúncies, inquietuds ni dubtes ideològics. Tot això ho llegim per trobar 12 contes heterogenis però amb un més que probable lligam en conjunt. Un lligam que ens porta a treure’n una mica l’entrallat en la presentació que la sidreria Txot’s ha acollit aquest divendres organitzada per Llibres Low Cost i Òmnium Alt Empordà. Editat en una més que agradable tapa dura, Proa i Moliner han guanyat el premi Mercè Rodoreda 2015 (aquell d’Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana).

Si vas a sopar sola, es pensen que ets de la guia Michelin.”

Dels 12 relats n’hi ha tres a destacar: La mullena, La divisió de les famílies i el que dóna títol al llibre. Començant pel final, sense fer massa espòiler, psicologia pura en les inquietuds més estúpides de la societat en la que, valgui la paradoxa, tenim la sort de viure. Des de la perspectiva d’una senyora que espera a l’oculista i la posen en “un compromís” en els respectius torns de les visites… i tot per culpa del pagar per aparcar. L’eterna discussió de les famílies catalanes (fins que aquells senyors no decideixin i parin de dir que en tenen dret) amb la coartada dels malabars d’escriptura de la Sandra de Fluvià confecciona potser la més entretinguda història que ens brinda la Moliner. Per acabar, una incòmoda i assenyalada (literalment) bassa davant la nevera d’una família nuclear… el nucli de la qual és un gos. Com diem a casa, cardat en Vellana.

IMG_20160401_204945

Almodóvar és un gran copión

Isabel Guzmán i l’Empar van interactuar amb una copa de vi, on es van recordar frases d’altres escrits de l’escriptora (“Jesús va organitzar el primer botellón“), amb interludis de reflexions i explicacions ben interessants. Martin Amis, Raymond Carver, Antón Chéjov, Roald Dahl, Dorothy Parker, Vladímir Nabókov, Josep Mª de Sagarra i Emmanuel Carrère van ser alguns dels noms en les recomanacions constants de l’escriptora, sense oblidar-se del pare de Piqué, qui li va dir que no llegia “perquè escrivint no tenia temps” (cosa que va ser, lògicament, tristament valorada). Un dels interludis, tot parlant d’Ell no reia mai, era la diferència entre un conte i un relat: “el primer és una cançó que s’acaba amb un xim-pum i en el relat s’acaba amb un fade-out, podria continuar”Del relat en va destacar la por a esmicolar la passió de la parella, quan hi ha la preocupació del “darrer moment que es van descollonar per última vegada”. A La mullena va sortir el mantra de les traduccions “l’has de traduir tu, o un altre? ara ja ho faig jo. Mireu Navókov, ell va començar la seva obra en anglès i després la va traduir tota al rus!”

Quan quedes amb els amics per parlar d’un llibre, és que aquest t’ha fet més savi”

Com fer servir un desfibril·lador va ser comentat arran de la frivol·litat del món de la televisió, arrel d’un curset d’utilització d’aquest aparell de reanimació: “tots ens creiem molt llestos [a la televisió]. Estem un màxim de 20 minuts per tema…. Aquest relat ja ens imaginem com acabarà, el que compta és com s’arriba al final amb tots els personatges implicats”. Un dels moments més graciosos va ser comentant Dos anys en la vida de la Flora Camí, la història d’una dona que decideix començar a córrer. “Feu el que us doni la gana, la Flora Camí s’allunya del seu grup per córrer. No seguiu el ramat!”.

IMG-20160402-WA0000-1

M’encanta el costumisme”

El seu conte preferit, L’home dels espàrrecs, l’ha posat al mig, tot referint-se en la producció  als Beatles de George Martin. De música tampoc hi van faltar referències a OK Computer, de Radiohead. En plena presentació vam intercanviar cançons preferides. La meva? Paranoid Android. La seva? Exit music (for a film). El moment surrealista de la vetllada el va presentar l’alcaldessa, justificant-se per arribar tard amb el recent tiroteig al barri de Sant Joan.

Anuncis

One response to “Empar Moliner: “Almodóvar és un gran copión”

  1. Retroenllaç: La nostra llibRertat (Sant Jordi 2016) | Pantalla Abierta·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s