Jair Domínguez: “Els escriptors catalans tracten els lectors d’idiotes, però sovint aquests són més llestos que els autors”

IMG_20160409_122554.jpg

Joan Manuel Soldevilla ha deixat el llistó molt alt en quant a expectatives per Perímetre, nou llibre de Jair Domínguez. Una de les dues condicions de les presentacions dels seus llibres, juntament amb un espai on serveixin cervesa, en aquest cas El Bar de la Cate. “És  un producte de molt voltatge. Té un estil molt precís, despullat i extremadament depurat”. Jom Friser, Apocalipsi Friki i una notícia sobre la impactant mort d’un dirigent de la Daesh han servit d’exemple a Soldevilla per fer entendre el mètode de Hitler per preparar les intervencions: llegir per inspirar-se. Ha arribat a pronosticar que el Nobel de Literatura serà en un futur per l’únic candidat català sòlid que el pot guanyar, l’autor de Perímetre. L’autor que ha agafat aires de Portbou per escriure aquesta seva tercera novel·la on l’humor queda aparcat. Soldevilla ha donat una única crítica negativa al llibre: s’ha quedat amb ganes de més, “li falten 300 pàgines”. Les que potser precisament ha retallat en Jair creient que era el millor pel llibre de Catedral Books.

L’Enginyer camina pel desert. Té una única determinació: trobar La Toussaint i matar-lo. Perquè La Toussaint va matar la seva família. Ha de travessar el desert i superar tot el que s’interposa entre ell i l’assassí: uns bandits que l’ataquen, uns soldats que no saben que la guerra s’ha acabat, la missió de desactivar el Perímetre, una nena que el cuida i vol que es quedi amb ella, uns jugadors d’escacs que no el deixen avançar… L’Enginyer porta al damunt els seus records, la Disciplina que li ha ensenyat el Mestre i una pistola amb set bales. Perímetre és un relat oníric, poètic i inquietant. És la història d’una venjança. I d’una disciplina de vida.”

IMG_20160409_130244.jpg

Perímetre s’ha escrit també en castellà. L’autor mateix ha comentat que la traducció ha estat el més difícil del llibre en sí. Cada idioma té les seves coses. Tampoc ha evitat parlar de les substàncies que l’han portat a redactar les seves tres novel·les. Si en la primera, Hawaii Meteor, bevia cervesa, a la segona (Segui vora el foc) vi, i en aquesta… Diazepan durant un cert temps. Això i l’ambient estrambòtic del poble fronterer altempordanès han fet un llibre que “el pot llegir qualsevol, des de nens de 10 anys.” Ara bé, no ha volgut fer un llibre on “es tracta d’idiotes als lectors. Moltes vegades són més llestos que l’autor”. Jo tampoc em considero un idiota, encara.

CdMvCtlW0AAtMDx

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s