Pedagogia selvàtica. Sentir i aprendre.

13439242_10209846665347945_7903938181659257194_n

S’ha acabat el curs escolar. La xafogor “tropical” de l’estiu ja és aquí, i les excursions al riu, a la platja i a la selva, comencen a ser habituals; bé, a la selva potser no… Enguany, he tingut la sort de treballar com a psicòleg a l’Institut-Escola Sant Jordi de Navàs, situat a la Catalunya central. Ha estat una experiència genial: escoltant i ajudant als infants, assessorant a famílies i a mestres i, sobretot, aprenent moltíssim  de tots ells. Va ser durant un viatge a la selva amazònica, al 2014, que vaig començar a familiaritzar-me amb la pedagogia… Anem-hi.

Fins aleshores, tenia la idea de realitzar un doctorat sobre neuropsicologia a l’illa “socialista” (?) de Cuba. Atzars de la vida ho van impedir, i enmig del desànim i el mal d’amor per la pèrdua, vaig marxar a la recerca d’idees, i de mi mateix, a la jungla tropical de Colòmbia. Concretament a la ciutat de Leticia, situada a la triple frontera entre Colòmbia, Brasil i Perú. Una regió antigament “governada” per “narcos” i guerrillers, i actualment desbordada pel turisme sense principis. Malgrat tot, va resultar molt interessant. Sobretot observant els infants indígenes…

dscf1120

A la zona hi han vàries ètnies: els “Yagua”, els “Cocama” i els “Tikuna”. Cada una d’elles té una llengua diferent, tot i que a nivell de tradicions i creences són similars. Vaig poder realitzar dos incursions per la selva, de la mà de guies indígenes i els seus fills. Em van ensenyar plantes medicinals, i també em van explicar algunes llegendes i creences. Un ideal compartit fa referència al culte i benedicció a la “Pachamama”, la mare terra, i per això tenen un sentit ecologista digne d’admirar. Però qui en rebia més influències positives, segur,  era la infància.

Nenes i nens, petits i grans,  els vaig notar molt més equilibrats, espavilats i tranquils que els infants del nostre país. O si voleu, en terminologia neuropsicològica, diríem que el seu procés cognitiu de planificació, localitzat al lòbul pre-frontal del cervell i a les funcions executives, està molt més estimulat i desenvolupat que el dels “sobreprotegits” infants europeus. Evidentment caldria fer un estudi, que no descarto fer, tenint en compte dades globals i generals. És evident que no totes les nenes i nens són iguals; hi hauran infants catalans que hauran rebut una molt bona educació i, conseqüentment una bona dosi d’autoestima, planificant molt bé la seva vida. Però sí que penso, que de mitjana, els infants amazònics s’espavilen més.

dscf09811

Com ho expliquem això? molt senzill. La jungla i la cultura indígena segur que  hi tenen molta influència. Us imagineu que de ben petits haguéssiu pogut jugar i caminar per entorns naturals que són brutals? i sense pors…De riscos reals n’hi han molts, com ara serps venenoses i mortals; però viuen amb uns pares que no tenen por daixò, perquè forma part de les seves vivències. Tot plegat, transmet als seus fills seguretat…Molta seguretat. Quina enveja.

Us imagineu que els nostres infants, i nosaltres mateixos, poguessin experimentar quelcom similar? Els nens de la selva aprenen a caminar amb molta soltera pel mig de la frondosa vegetació, a saltar ponts tot fent acrobàcies, a pescar, a portar canoes, etc. En definitiva, tota aquesta estimulació els desenvolupa un caràcter més tranquil i auto-organitzat. Ho torno a repetir: quina enveja. Tant de bo a totes les escoles l’educació ambiental formés part del currículum obligatori i transversal. I com més experimental i vivencial millor.

dscf0340

Culturalment parlant, crec que  les condicions de vida de la selva fan que les famílies tinguin de mitjana molts fills i participin, tant nois com noies, de l’organització familiar. Els infants que vaig veure cuinaven, nens i nenes, anaven a pescar, cuidaven dels seus germans més petits i, si feia falta, els consolaven amb una tendresa molt maca…També realitzaven tasques  complexes ajudant a conduir canoes i,  evidentment, com a bons nens també jugaven! i d’una forma molt sana, per cert… Una naturalitat que em va fer pensar molt. Tornem al mateix d’abans: aquesta estimulació els afavoreix en el seu desenvolupament emocional i executiu.

Sense idealitzar les comunitats indígenes, si que és evident que en podem aprendre alguna cosa: volem uns infants sans, equilibrats i segurs de sí mateixos? que el dia de demà ens ajudin a construir una societat millor i més justa? Ho volem? sí? Ho volem tot no?, doncs crec que ens hauríem d’alliberar dels nostres prejudicis inconscients envers les societats tradicionals i deixar de veuren’s com a europeus “desenvolupats” i “civilitzats”. Cal apostar definitivament per un altre tipus d’educació molt més alliberadora, creativa  i  conscient i amb sintonia total amb el medi ambient.

dscf0331

Pel bé del nostre planeta i de la crisi global que podem patir si no canviem la realitat actual, ens hi hauríem de posar ara mateix. Però sobretot, pel bé de la salut mental i el benestar social dels nostres infants. A la meva feina veig les dificultats de moltes famílies per poder atendre les necessitats bàsiques, afectives i materials, dels infants. Situacions de risc que poden resultar violentes, extremes i/o traumàtiques. El ritme de vida frenètic actual, la crisi econòmica i la manipulació informativa n’esdevenen còmplices. Avui, més que mai, cercar solucions i prevenir els traumes emocionals esdevé molt important. I segur que la vida selvàtica dels infants amazònics ens dona alguna pista…

Ja veieu, doncs, que les aventures viscudes al costat dels petits exploradors, m’han colpit molt més del que m’imaginava. Per tot plegat, he acabat exercint una feina que em realitza i dignifica com a persona.  La mateixa sensació que provoca recórrer i deixar-se abraçar per la jungla tropical; una mena de petó selvàtic que ens ajuda a sentir-nos millor i curar, mica en mica, les cicatrius emocionals del nostre ésser. La pedagogia selvàtica que permet sentir i aprendre.

dscf0955

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s