VILA SURREALISTA

Episodi 2: No cal escoltar a Trump per sentir barbàries.

Un cop sec tanca la porta de casa. El colpeig contra la porta de les abundants claus que formen el meu clauer ressona per tot el passadís. Entro a l’ascensor i baixo fins a la planta baixa. Em trasllado a la porta de sortida, la qual obro, travesso i tanco. Ja sóc al carrer. És llavors quan experimento una immensa sensació de ser abraçat i omplert de protecció. Però no hi ha ningú al meu voltant que pugui oferir-me tal nivell de confort. Qui o què pot haver estat?

Segueixo caminant absorbit per aquesta enorme sensació d’emparament. A mesura que avanço la sensació es fa més present. És quan em trobo davant del consistori local quan la sensació assoleix el clímax. Un orgasme de seguretat s’apodera del meu cos. Avergonyit em reuneixo amb els meus companys. Sense saber ben bé per on començar, decideixo explicar-los el que estava vivint des del moment de sortir de casa. Espantat per la seva possible reacció, presento les meves sensacions. De manera més que sospitosa, resulta que tots ells també havien experimentat el mateix al tancar la porta de casa i trepitjar el carrer. Què podia ser?

Encuriosit per saber si els ha afectat d’aquesta misteriosa sensació érem un reducte d’edat i situacions similars decideixo agafar el telèfon i contactar la família. Tots ells estaven meravellats per aquella estranya sensació. Per tal de definir si aquell fenomen era tan sols present en habitants de la ciutat, ho consulto amb una habitant d’un altre municipi proper. Aquesta, no va ser capaç d’entendre que li estava demanant. De manera més que comprensible es va preocupar pel meu estat de salut mental i un possible consum de substàncies adulterades. Sensació de seguretat? Figueres?

M’assec en un banc de la ciutat i defensat per l’àurea de seguretat que m’envoltava, trec el telèfon intel·ligent de la meva butxaca. Amb l’automàtic moviment de polze faig lliscar el meu dit per la pantalla cercant les notícies segons la premsa local: “Figueres prohibeix dormir al carrer, la mendicitat i l’assetjament a ciutadans”.

I si el misteri que posseïa a figuerencs i figuerenques era l’aprovació de la modificació de l’ordenança de civisme? Un canvi que segons el regidor de seguretat permetria “poder actuar contra les bandes organitzades”. Començava a entendre-ho. La prohibició de dormir en els espais públics, la mendicitat i l’assetjament als ciutadans començava a complir el seu efecte en molt poca estona. En poques hores ja assolia el seu objectiu en la població figuerenca: “ Salvaguardar el dret dels ciutadans a transitar per la ciutat de Figueres sense ser molestat o pertorbat en la seva voluntat, la lliure circulació de les persones i el correcte ús de les vies i espais públics”.

En poques hores la seguretat havia penetrat a les parts més profundes dels habitants de la ciutat. La brillant idea de prohibir aquestes conductes havien generat un clima de confiança de mai vist. El fet d’obligar als captaires, vagabunds i assetjador a no actuar en espais públics ja permetia que com a ciutadans poguéssim caminar per la ciutat sense problemes. Tranquil i satisfet torno cap a casa. Trec les claus de la butxaca i les introdueixo al pany. Un cop dintre casa meva, premo el botó de la llum més propera i tanco la porta. Deixo la jaqueta sobre la cadira i amb un esbufec m’assec a la butaca més propera, trec el telèfon i llisco el meu dit sobre la pantalla. L’objectiu: compartir amb els meus amics virtuals la satisfacció que generen en mi aquesta i moltes més barbàries.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s