EL BLACK (FRIDAY) WEEK D’ACOLLIDA A MODA DE CONSUM

Hem deixat la jornada del Black Friday però les ofertes, promocions i descomptes encara segueixen ben visibles en molts establiments d’arreu dels Països Catalans.

No hi ha dubte que en ple segle XXI, els hàbits, les pràctiques i els costums de compra de les persones de cara a les portes de les festes nadalenques han canviat en els darrers anys i, inexorablement, la prova de tot plegat la trobem amb aquests macro esdeveniments inventats basats principalment amb un excés de consum i davant d’un carregat contingut de màrqueting -estratègia-, publicitat -venda- i comunicació -difusió. Paral·lelament, aquesta festivitat s’està consolidant al nostre país i, al meu parer, fins i tot, d’una manera totalment innecessària. L’altra cara d’aquest fenomen és que forma part d’una imitació d’un altre país del món que contradictòriament o no, els éssers humans acaben apropiant-se com si fos una tradició cultural pròpia.

L’anomenat ‘Divendres negre’ encara que per als establiments, botigues i comerços fa més cool anomenar-ho Black Friday -celebració que s’efectua l’últim dijous de novembre-, va començar als Estats Units d’Amèrica al voltant dels anys 60 com un mètode d’enginy per donar el tret de sortida a la temporada de compres de Nadal celebrant-se el dia després d’Acció de Gràcies -festivitat que reuneix famílies que comparteixen un àpat i acidulen prosperitat-.

El Black Friday, però, vist des de casa nostra s’ha convertit majoritàriament en un Black Week ja que són molts els establiments que eixamplen els descomptes, fins i tot, durant una setmana, cosa que preocupa i molt el petit comerç ja que tot el que es ven amb promocions simplement és perímetre de benefici que renuncia la botiga de proximitat. En canvi, als Estats Units és un sol dia amb grans descomptes.

A principis de novembre, de fet, si ens fixem clarament amb la publicitat, observem que als diferents mitjans tradicionals ja preparaven publicitat comercial encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització i ho veiem plasmat a les pròpies pàgines del periòdic físic en qüestió. En efecte, la publicitat és un element dinamitzador de l’economia ja que ajuda a estimular el consum. Per això, aquesta celebritat que fins fa vora cinc anys ningú coneixia, avui està totalment consolidat -el 95% dels ciutadans ho coneixen i n’han sentit parlar-.

A vegades cal utilitzar la premissa que el consumidor segurament no entén res de la realitat en la qual habita, ara bé, quan al vidre transparent d’un establiment observa la imatge del cartell amb un concís decorat i un convincent descompte, la cara del consumidor canvia totalment. Si més no, en una època de veritable dificultat econòmica et fa decantar per un producte o per un altre objecte però, certament, aquesta jornada ‘festiva’ pot acabar per desorientar al consumidor. Tanmateix caldria preguntar-nos fins quan durarà aquest fenomen. És més, m’atreviré a dir que és una moda i digereixo que precisament no ha vingut per quedar-s’hi. Quan els consumidors deixin d’anar a comprar aleshores deixarà de funcionar i de publicitar.

black-friday-amazon

Anunci d’Amazon

Contràriament a aquest esdeveniment, fa aproximadament 25 anys que l’artista i fotògraf Ted Dave, va crear el moviment ‘Buy nothing Day’, és a dir, el moviment anti Black Friday. Fins i tot ha aconseguit crear fora dels Estats Units conceptes com ara ‘compra menys, viu més’ o ‘comprapocalipsis’. Doncs resulta que cada any hi ha més adeptes defensant aquest moviment en contra del capitalisme i el consumisme.

Un altre dels temes ardents que ajuda aquesta febre de consumir amb excés, és el gran poder que disposen les xarxes socials que són en més consistència les que juguen un paper destacat. En aquest espai digital també es fa servir la gamificació que es basa en l’ús dels elements del joc amb l’objectiu d’orientar el comportament de les persones, influir i motivar grups de persones. En aquest cas, els inputs visuals i la difusió crea un indefugible efecte de contagi als ciutadans i fa que s’animin a aprofitar qualsevol descompte.

Aquesta indústria de la moda dels americans d’etiquetar-ho tot sembla que no cessa perquè després del divendres negre celebren el Ciber Monday, que vol dir que les botigues fan grans descomptes a través d’Internet. Segurament per equilibrar, o aquesta és la raó que descobreixo, entremig s’han inventat la jornada del Giving Tuesday. Aquest és un dia per ajudar les entitats socials. Ara bé, per començar llenço i pregunto als mitjans per què publiciten amb més força i atracció només el Black Friday i no el Giving Tuesday.

Justament el mateix cap de setmana va coincidir en la campanya del Gran Recapte d’Aliments que es va celebrar a Catalunya. Aquesta consisteix en la recollida d’aliments bàsics per a les persones més necessitades del nostre entorn. Baix el meu punt de vista, tinc la fina sensació que promocionem pletòricament un esdeveniment i que no hi ha suficient ajuda, voluntaris o és que realment no ens impliquem tal i com hauria de ser en altres projectes més necessaris i urgents que ens haurien de preocupar més com a societat. No seria més adient informar i fer publicitat sobre aquesta campanya?

Avui el món està sota aquest model econòmic asfixiant neoliberal que s’emmarca dins de la doctrina liberalista sent els pobres més pobres i els rics més rics. Aquest fenomen arriba a Europa per l’efecte de la crisi econòmica i les grans marques saben que amb descomptes poden atreure a més clients a les seves botigues i aprofitar-se. Davant d’una bona estratègia l’èxit està garantit.

L’actor, director i guionista Guillermo del Toro va exposar: “Vivimos en un mundo completamente dominado por el consumismo y cada vez nos hacemos más cínicos. Parece que el escepticismo y lo radical es lo que hoy en día le hace a uno inteligente”. Si en comptes d’adoptar aquestes estafes adoptéssim altres temàtiques que practiquen als Estats Units segurament tot canviarà de model.

Per tant, amb aquest article busco la reflexió al voltant de la situació actual i cap a on volem anar en una societat cada cop més desacomplexada socialment i econòmicament. De moment, deixem el Black Week com a mostra d’una moda que si s’ha de quedar o no dependrà de la digna capacitat dels mateixos consumidors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s