Informació accessòria i el conflicte entre l’Ajuntament de Figueres i els treballadors dels serveis de neteja

Fa menys d’un mes que Oxford Dictionaries va escollir “post-truth”, post-veritat en català, com a paraula de l’any. Aquest concepte com apareixia en un article fa referència a una nova etapa de la informació. Una etapa en què la percepció que tenim de les coses acaba configurant la realitat, més que pas les dades objectives. En termes polítics es traduiria en una cultura en la qual el debat es forma majoritàriament per aspectes emocionals desconnectats dels detalls de la política en si, i en la qual els fets passen a segon terme. Des de fa mesos i en les últimes setmanes especialment, els mitjans de comunicació locals i fins i tot provincials s’estan fent ressò de les negociacions que hi ha entre l’Ajuntament de Figueres i els treballadors dels serveis de neteja, enllumenat i jardineria de la mateixa ciutat.

D’uns informen del procés des de l’estiu, d’altres s’hi han afegit més recentment degut al canvi de rumb dels esdeveniments. Mentre n’hi ha que ofereixen titulars pretensiosos acompanyats de textos clarament imparcials, d’altres, pocs, ofereixen periodisme d’investigació amb una gran objectivitat. Per desgràcia aquests últims relegats a la darrere fila del panorama periodístic local. Tampoc han tardat en aparèixer partits polítics donant el seu punt de vista del procés de negociació, com si aquesta visió pogués estar completament deslligada de qualsevol presumpció. Si parlem d’imatges, n’hi ha que opten per mostrar fotografies dels carrers de la ciutat bruts i de contenidors desbordats de brossa. D’altres opten per mostrar imatges de les parts implicades; n’hi ha que fins i tot prefereixen mostrar tan sols una persona que forma part de la negociació. Com si en comptes de negociar s’hagi de posar d’acord amb si mateixa, en una gran cavil·lació sobre quina decisió prendre. A les xarxes socials tothom diu la seva amb més o menys faltes d’ortografia. En la gran majoria de les noticies trobem embolcallat el seu discurs amb mots que col·laboren al fet que desenvolupem certa empatia o bé cap a una les parts implicades o bé cap a la notícia en sí. I a tota aquesta allau d’informació m’hi afegeixo jo; amb un article sobre el fet, intentant no oferir més informació al respecte, sinó aire.

figueres-aerea

Al final d’aquest camí ple d’obstacles, d’informacions, s’hi troba el conflicte, els arguments, les propostes, la negociació i per tant les dades objectives, els fets i, essent agosarats, la veritat. Tota la resta, fum; interessos, paraules supèrflues que no fan més que dificultar la comprensió. Per tal de percebre el nucli del conflicte; hores, motivació però per sobre de tot altes dosis de suspicàcia.

De sobredosis d’informació en parlà Gregorio Luri, un filòsof especialitzat en temes educatius. I és que des d’octubre fins al passat dilluns a Girona es dugué a terme un cicle de literatura i filosofia, 10 sessions on s’ha parlat de grans clàssics de la literatura universal des d’una perspectiva filosòfica. Luri, afirmava que ens trobaven immersos en una societat molt informada però que res tenia a veure això en què forméssim part d’una societat amb ampli coneixement, que per conèixer cal fer un tractament adequat d’aquesta informació. En aquest cas, formem una opinió centrada en la immediatesa, en el simple processament de la informació, en aspectes individuals i emocionals o per contra tenim una visió més global del problema i configurem la nostra opinió donant-nos suport de fonts on apareixen fets?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s