La blancor de Tintin que neva a Figueres

Els Beatles editaren el seu cèlebre àlbum blanc. Un dels millors de la història popular, diuen molts melòmans. Però poca gent coneix que un tal Hergé, molts anys abans, ja havia tingut el seu particular romanç amb la fredor del blanc. Això va explicar ahir el professor Joan Manuel Soldevilla durant l’acte commemoratiu del 88è aniversari de Tintín, anomenat “Sempre ens quedarà el Tibet”. L’aquelarre tintinaire va congregar un ampli i variat conjunt d’espectadors a la llibreria Low Cost, un dels pocs santuaris culturals que posseeix avui la ciutat de Figueres.

c1lcll8veae0vy6

Blanc de blancs

Amb una lliçó fascinant, el mestre Soldevilla va contextualitzar el Tintin au Tibet (1958), tot referenciant la vida personal i sentimental d’Hergé. Malgrat que Soldevilla va reconèixer que aquests apunts eren complementaris, és interessant notar que, des dels anys 30, l’il·lustrador belga va voler captar la realitat dibuixant-la, agafant-se així a la versemblança dels fets que succeïen al món. Com si es tractés d’un corresponsal romàntic, Tintin vivia aventures en terrenys que llavors eren escenaris autèntics de conflictes, guerres i tensions bèl·liques o socials.

A partir dels anys cinquanta, però, Hergé es va veure inundat per un meditabund escepticisme, i portà al jove explorador i els seus amics al cor de l’Himàlaia d’una forma més neutral i apolítica. Tintin i Hergé deixaven de banda els assumptes mundans de la burocràcia per banyar-se en l’espiritualitat, el paisatge verge i la poètica del silenci. Així doncs, el Tintin au Tibet no és només blanc cromàticament parlant.

Blanc també és el gutter, un tecnicisme que s’utilitza per definir aquell carril entre vinyeta i vinyeta. Un majestuós misteri, un forat negre per on continua el relat, tot i que nosaltres no el podem veure. El gutter ve a ser un haiku dins la il·lustració: allò que no diu res i ho diu tot.

Un llibre replet d’humor també blanc que, com afirma Soldevilla, està tan ben adaptat “que no som conscients de la quantitat de gags que s’hi poden trobar”. Precisant, més d’una cinquantena de vinyetes humorístiques, perfectament col·locades per no trencar amb el tempo dramàtic i el suspens que l’obra en la seva totalitat adopta. Ara, pels fanàtics hergelians, els resta esperar a la publicació (ja disponible en francès) de la primera aventura del belga: Tintin al país dels soviets. La conferència va concloure amb un torn de preguntes i un brindis de celebració amb cava organitzat per la Low Cost. Per aquests apassionats, sempre els quedarà el Tibet. Als figuerencs, a més, sempre ens quedarà el brillant Soldevilla.

IMG_20170110_200356.jpg

Anuncis

One response to “La blancor de Tintin que neva a Figueres

  1. Retroenllaç: Un clàssic a Figueres | Tintín en català·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s