Lluís Benejam i Jaume Figueras: un repàs a la relació de Figueres amb el Cinema

Lluís Benejam, impressor i col·leccionista de material de cinema figuerenc i Jaume Figueras, que no es considera ni periodista, ni crític del setè art, ens acompanyaren en un vespre amb gran dosi de cinema. L’esdeveniment tingué lloc el passat divendres dia 3 a la Biblioteca de Figueres. El pretext: en primer lloc l’exposició de Benejam. Aquesta, presenta llibres i programes de pel·lícules amb Oscars; la podreu trobar fins al 18 de Març a la mateixa biblioteca. En segon lloc la xerrada “Hi ha vida més enllà dels Oscars?”. On Figueras, tot i no seguir al peu de la lletra el títol, es dedicà, com li agrada dir-ho a ell, a explicar coses sobre cinema. La presència d’aquests dos entesos ens motivà a acostar-vos què es parlà i a fer una aproximació a les connexions que té la nostra ciutat amb aquest art.

jaume2

Jaume Figueras en la seva xerrada a la Biblioteca figuerenca (© Oriol Abulí)

Una xerrada més enllà del cinema

Per començar; Lluís Benejam, acompanyat de l’altre ponent i de responsables de la biblioteca ens explicaren, in situ, què podem trobar a la seva exposició. Aprofitant les dates, aquest col·leccionista exposa materials d’obres literàries portades a la gran pantalla les quals han estat mereixedores d’algun premi Oscar. En aquesta exhibició tan sols hi apareix part de la seva col·lecció. Un impressionat recull, guardat a casa seva, compost per: cartells, programes de mà, guies, fotocroms, llibres, CDs, etc. Tots ells relacionats amb pel·lícules que han estat emeses al nostre país des del 1900 fins a l’actualitat.

biblio

© Oriol Abulí

Seguidament, vàrem passar a la sala d’actes. Allà ens esperava Jaume Figueras amb una clara voluntat de diàleg. La tranquil·litat, horitzontalitat i proximitat amb la qual Figueras s’expressa, motivà que al cap de poca estona, l’esdeveniment agafés la forma d’un col·loqui informal. Abans d’això, féu un repàs a pel·lícules que han estat presents als Oscars al llarg de la història i que tenen el seu origen en una novel·la: Gone with the Wind, Hamlet, Ben Hur (1959) -i el seu gens encertat remake-, The Godfather, The Lord of the Rings, Shakespeare in Love, The English Patient, Out of Africa, West Side Story, The Sound of Music, One Flew Over the Cuckoo’s Nest, Die Blechtrommel (The Tin Drum), l’encara no estrenada Incerta Glòria, Segon Origen….

i-1-963_oneflewoverthecuckoosnest-wp1

A continuació es va fer una petita menció als premis de l’acadèmia d’enguany. En aquesta no va poder faltar una breu sinopsi dels esdeveniments transcorregut en l’entrega dels premis. Guardons, des del seu punt de vista, sense més sorpresa que l’anècdota de l’entrega, a excepció de Hell or High Water, el film de David Mackenzie que segons ell mereixia més reconeixement, el mateix opinà sobre Carol.

Un cop obert el torn de preguntes començaren a sorgir altres temes. En primer lloc anècdotes transcorregudes a Los Angeles; gran part d’aquestes durant els anys que el ponent retransmetia la cerimònia des d’allà. En segon lloc es parlà del fenomen de les sèries, i com aquestes irrompen en el mercat audiovisual amb gran força. Figueras destacà la sèrie Mad Men com una de les millors peces audiovisuals de tot el segle XX, també mereix atenció The Young Pope de Paolo Sorrentino. Tot i això considera que “les sèries actualment són l’enemic del cinema“. Tanmateix, en relació a l’actual creixent tendència seriòfila, tampoc va faltar l’anàlisi de l’estat general del cinema:

Alguna cosa molt grossa ha d’estar passant perquè Scorsese estreni pel·lícula amb de Niro directament a Netflix

Un dels últims temes de la conversa fou el debat entre visualitzar els films en versió original o bé doblada. La conclusió per part del ponent fou clara: si el doblatge és bo val més això, si no versió original. Per sort a Catalunya, encara que les condicions en l’exercici del doblatge a vegades no siguin les millors, comptem amb bons dobladors. Entre d’altres Arseni Corsellas. Un figuerenc actor de doblatge que ha donat veu a Sean Connery, Jack Nicholson i Nick Nolte, entre d’altres.

Corsellas_y_Woody_Allen2007

Arseni Corsellas i Woody Allen

Figueres i el seu passat cinèfil

Això ens portà a plantejar-nos la relació de la nostra ciutat amb el cinema. Gràcies al web archivocine promogut pel mateix Lluis Benejam, podem trobar un document del cronista Josep Mª Bernils que ens parla dels cinemes de Figueres. Aquest, data el primer cinema a la ciutat l’any 1898, tant sols sis mesos després que s’estrenés a Girona. Fou el dia 10 de març d’aquest any quan, a el Salón de la Placeta, l’actual Museu de l’Empordà, s’encetà la vinculació entre la ciutat i el cinema. Llavors, els espectadors pagaven entre 10 i 20 cèntims per tal d’accedir a un local que no estava ventilat ni reunia cap condició. La gent fumava, cosa que dificultava el visionat dels films, els quals molts cops no tenien trama. Per si fos poc, el xivarri era constant, el motiu principal és que molts dels espectadors llegien en veu alta els subtítols, ja que gran part del públic era analfabeta.

A partir llavors, s’inauguraren sales com l’Edison l’any 1904, Cinematógrafo Nuevo 1908, la segona i posterior tercera Sala Edison (amb una capacitat per més de 1000 persones) i la sala cinematogràfica Publi Río Cinema l’any 1941. Cinemes a l’aire lliure com l’Horta Gaiolà a l’actual plaça Josep Pla. També es projectaren films al casino Menestral, al Patronat de la catequística i al col·legi dels Fossos. Per últim, entre mitjans i finals del segle XX s’inauguraren les sales Les Vegas, El Juncaria, El Savoy i Cinema Park, a la catequística.

Aquestes obertures i també tancaments de sales sempre anaren lligades als avenços tecnològics. Aquests podien ser elèctrics (ús de generadors, millora de la xarxa elèctrica local, etc.), de tècniques a l’hora de projectar, al fet d’incorporar músics i comentaris als films, a l’arribada del cinema sonor a la ciutat l’any 1929 i finalment l’any 1944 quan es va presentar la primera pel·lícula rodada en color. Fins i tot aquests progressos s’utilitzaven a l’hora d’idear sistemes per refrescar els espais. És el cas de la tercera sala Edison, on es provà un sistema d’aire condicionat que consistia en posar barres de gel davant dels ventiladors. Així es pretenia enviar aire fresc a la sala, un invent que desgraciadament no va funcionar.

En el transcurs de l’auge del cinema a la ciutat no va faltar controvèrsia: segons certs públics alguns films despertaven una “dubtosa moralitat”, algunes sales varen patir incendis com és el cas del Teatre municipal l’any 1939. A vegades no s’arribà a cremar res, sinó que tan sols foren falses alarmes per avís d’incendi, les que acabaren amb ferits. També hi hagué polèmica per la suspensió de sessions durant la Guerra Civil, tot i que va ser després d’aquest període quan la ciutat experimentà un gran auge en tornar a posar-se en funcionament les sales.

Las Vegas fires 1971

El declivi del cinema a la ciutat 

Des de l’arribada del setè art a la ciutat, que la seva presència fou prou important fins als anys 80 del segle vint, moment en el qual arribà a les llars el televisor. És llavors, entre l’any 1984 i 2004, quan tancaren 6 cinemes a la ciutat. Actualment només queden els multisales Catcines, on les estrenes sempre són les més comercials i el seu estat de manteniment no és precisament òptim. Mentre les sales de Figueres duien a terme les seves últimes sessions, l’Ajuntament mantenia converses amb Tomàs Mallol per establir-hi un Museu del Cinema. Mallol, nascut a Sant Pere Pescador, comptava amb una col·lecció d’aparells per projectar dibuixos i una col·lecció única d’aparells cinematogràfics a Espanya. Aquestes converses per a la cessió de tota la col·lecció no van acabar bé per a la ciutat; ja que es va acabar gestionant la donació a l’Ajuntament de Girona per dur a terme l’actual museu del cinema allà.

És degut a la reducció de la presència del cinema a la nostra ciutat des de finals del segle XX que agraïm enormement iniciatives com la del Cineclub Diòptria. Una agrupació de persones que estimen el cinema i busquen impulsar la seva presència a Figueres i l’Alt Empordà. Ho fan, entre d’altres, organitzant les sessions setmanals dels dijous al vespre i esdeveniments com el cicle de cinema històric. També ens satisfà enormement que persones com Lluís Benejam comparteixin tant de coneixement al respecte. Ja sigui en el portal achivocine, com en esdeveniments del passat divendres. No podem oblidar donar les gràcies a la Biblioteca de Figueres per convidar aquestes dues persones i potenciar així xerrades on l’art del cinema siguin presents i on se’ns convidi a recordar la vinculació que té la nostra ciutat amb el setè art.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s