PLATAFORMA D’OBSERVACIÓ

Gay TaleseEl motel del voyeur. Traducció de Damià Alou. 225 p. Alfaguara, 2017. 19,90€

El 7 de gener de 1980, l’aclamat periodista Gay Talese rep a la seva casa de Nova York la carta d’un desconegut que resulta ser el propietari d’un petit motel als afores d’Aurora (Colorado), establiment que va comprar per a “satisfer les meves tendències de voyeur.” Hi afegeix com a justificació. “Ho vaig fer només per la meva il·limitada curiositat cap a la gent, i no únicament com si fos un voyeur perturbat.” La carta acaba amb una petició formal de confidencialitat sobre la seva identitat com a condició innegociable per a revelar tots els detalls de la història.

Després de molts dubtes sobre la fiabilitat de la sorprenent revelació, les més que probables demandes en cadena, seriosos dubtes morals i l’exigència de confidencialitat –fet del tot inhabitual per a un autor de no ficció- Talese decideix entrevistar-se amb l’autor de la carta i comença a preparar un relat insòlit que comença així.

psycho-1 (1)

Conec un home casat i amb fills que fa molts anys es va comprar un hotel de vint-i-una habitacions prop de Denver amb la finalitat de convertir-se en un voyeur resident.

Amb l’ajut de ls seva dona, va fer uns forats de forma rectangular als sostres d’una dotzena d’habitacions, cadascun mesurava quinze per trenta-cinc centímetres. Tot seguit, va cobrir les obertures amb unes làmines d’alumini que simulaven reixetes de ventilació, però que en realitat eren conductes d’observació que li permetien, mentre estava agenollat o d’empeus en el sòl de les golfes cobertes per una moqueta gruixuda sota la teulada a dues aigües del motel, veure els hostes de les habitacions de sota. Va estar observant-los durant dècades, i al mateix temps portava un diari on anotava pràcticament cada dia allò que veia i escoltava. I durant tots aquells anys, mai no el van enxampar.”

Els milers de notes de Gerald Foos –nom real del tafaner- són sense dubte obra d’una ment seriosament malalta i obsessiva digna d’un profund estudi psiquiàtric. Foos es considera una mena d’observador literal de la sexualitat furtiva dels seus hostes. Vol justificar la seva fixació amb un presumpte treball de camp sense cap mena de rigor sexològic i, el més important, sense el consentiment dels observats. Tanmateix, les seves detallades notes ens proporcionen algunes pistes sobre com era la sexualitat clandestina als motels nord-americans a finals del segle passat. Des de la seva “plataforma d’observació” Foos constata la repetició de determinades pautes de conducta sexual: coits ràpids i impersonals, la recurrent frustració del desig femení, el sexe solitari, les disfuncions dels veterans de guerra mutilats, l’absència de desig davant la pantalla del televisor… Per a Foos, l’única forma de sexe ple, ric i mútuament gratificant eren els encontres entre dones.

EAL26648

Gay Talese (Ocean City-New Jersey, 1932) és un dels pioners de l’anomenat Nou Periodisme (amb CapoteMailer i Wolfe), tendència literària del periodisme nord-americà dels anys 60 que va aplicar amb gran audàcia creativa les tècniques de la novel·la a la narrativa de no ficció. Entre les seves obres més conegudes i traduïdes destaquen Retrats i encontres (2003), l’autobiogràfica Vida d’un escriptor (2006) i Honoraràs al teu pare (1971), obra sobre la màfia que inspiraria la sèrie Els Soprano.

Fent servir la terminologia pròpia del llibre, el moment orgàsmic de la novel·la es produeix en el moment que Foos és testimoni involuntari d’un assassinat. A partir d’aquí el relat, lluny de donar un cop d’efecte argumental, entra en una mena de terra de ningú narrativa que mai no avorreix, però on decau notablement en interès.

El Motel del voyeur serà adaptada al cinema per Sam Mendes i Steven Spielberg, sense que es sàpiga encara la data i el rol de cadascun en la producció. Probablement amb Mendes com a guionista-director i Spielberg com a productor executiu. Ja veurem. Hitchcock va posar el llistó en el punt més alt amb el voyeur psicòtic i assassí del Bates Motel l’any 1960. Ambdues històries indaguen en el desig de mirar més enllà del permès, desig que l’espectador sublima i satisfà –o no- després de pasar per taquilla i buscar una “plataforma d’observació” a la penombra de la sala on el cinema es transforma en art perturbador o en simple entreteniment.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s