Com es va desenvolupar el ple?

Ahir, els components del ple de l’Ajuntament de Figueres estaven convocats a una sessió extraordinària. L’ordre del dia comptava amb un únic punt: “Dictamen relatiu a donar suport al Festival del Circ i al finançament municipal de la rehabilitació de Casa Nouvilas per al Museu Europeu del Circ” 1. Aquest text, no té la voluntat d’entrar a parlar ni del Festival ni del Museu (ja ho hem fet en altres ocasions), sinó d’exposar opinions de la sessió a la qual vàrem tenir el plaer d’assistir ahir.

D’entrada, m’agradaria exposar unes paraules d’autocrítica. Són  molts els moments i des de fa anys que he parlat de política local, criticant o bé aprovant decisions preses. Però no va ser fins ahir, que vaig assistir a un ple municipal. Haver tardat tant és un fet m’avergonyeix. Considero que formar part d’aquesta activitat és importantíssim per entendre el funcionament d’aquest ens i de com s’hi prenen les decisions. Ens agradin aquestes més o menys. També és una magnífica oportunitat per acostar la política a la població. Allò que tants cops critiquem i que en ocasions com aquesta ens és possible atènyer. A més a més, assistir a aquests esdeveniments afavoreix a forjar una opinió més ajustada a la realitat dels fets ocorreguts. El motiu principal és la quantitat d’informació que tens a l’abast, a diferència de la que et proporcionen resums fets per part de mitjans de comunicació a posteriori.

20229290_1453166754799641_332953607007011676_n

Fotografia de Josep M Dacosta

En primer lloc i tal com s’ha presentat abans, el ple extraordinari d’ahir tenia un sol punt molt clar a tractar al llarg de la sessió. És per aquest motiu que no vaig poder deixar de sorprendre’m de com es tendien a barrejar altres temes no presents a l’ordre del dia. Com si el focus de la convocatòria hagués passat a segon terme, passant per davant recels, decisions anteriors, d’altres de possiblement futures, que no feien més que impossibilitar el debat present. I és que cal tenir en compte que la sessió d’ahir, de manera explícita, tenia la intenció de construir un debat. Tot i això cal dir que el format poc afavoria a aquesta discussió. L’estructura no potenciava l’exposició de les posicions dels regidors d’una manera àgil, immediata, profunda i oberta. Ja que per començar el procés no comptava amb la supervisió d’una figura imparcial que conduís l’activitat. A més a més, m’agradaria apuntar que si bé tots els vots tenen el mateix valor, per quin motiu la ubicació dels presents a la sala no és la mateixa.

En addició a aquestes incongruències, en segon lloc m’agradaria afegir-hi dos aspectes que per a mi varen ser molts clars.  Primer, el vocabulari emprat per part dels assistents. Un lèxic i uns canvis d’idioma que no afavorien que les tesis dels components poguessin expressar d’una manera suficientment concreta el seu punt de vista. Que poguessin ser rebatudes per part d’altres membres del ple i compresos per part dels nombrosos assistents a la sala. En contra del que pugui semblar, no parlo de l’abús de tecnicismes sinó de l’ús de mots carregats d’una vulgaritat que no pot estar permesa per part de personatges que determinen de tal manera i tan sovint la vida dels ciutadans. Hi havia moments en els quals les intervencions dels regidors s’assemblaven a les paraules que es poden creuar en un mercat, una perruqueria o pitjor encara, en un ascensor, degut al baix nivell de concreció que aquestes tenien.

A continuació vaig quedar sorprès pel volum de contradiccions en les quals entraven els assistents. Com s’oposaven en paraules i actituds al que havien enunciat anys enrere, mesos abans o bé feia uns minuts en la mateixa sessió. Penso que és per això que una de les competències més important amb les quals hem de comptar els ciutadans és la de saber llegir entre línies. Entendre què es dóna per entès de la persona que parla sense dir-ho, ja que si en basem a entendre els discursos explícits sense tenir en compte els implícits podem acabar malalts.

20245393_1453166521466331_1758823999164126983_n
Fotografia de Josep M Dacosta

En tercer lloc, un aspecte que em va generar molta preocupació és l’alt nivell de personalisme utilitzat per part de certs components del ple. Aquest quedava palès a l’hora de parlar com a vocals del partit i per tant, en nom de companys amb els quals treballen. Abundaven els “jo he”, “quan jo vaig”, “jo penso”, passant completament per alt la col·laboració amb altres persones teòricament afins. La preocupació s’accentua quan ets conscient que el govern i administració d’una ciutat ha de ser una tasca extremadament complexa com per donar lloc a personalismes. És per aquest motiu que considero que és imprescindible un treball en equip, una col·laboració molt estreta en una tasca entre persones amb un objectiu comú. En aquest cas gestionar un municipi des d’un ajuntament. Una paraula, ajuntament, que molt clarament indica una voluntat d’ajuntar. Aquest individualisme em va fer contemplar l’opció que més d’una persona amb capacitat d’impacte en la població en aquella sala, és allà amb un interès més individual que pas comú.

Tot i aquestes aspectes a millorar, m’agradaria compartir que va ser molt encoratjador poder veure membres amb actuacions diferents. Discursos clars, ordenats, centrats en el que realment era l’ordre del dia i amb una alta dosis de coherència i empatia per tal de tenir la voluntat de prendre decisions que afavorissin el conjunt de la població. Components del ple de l’Ajuntament que realment si que afavorien a aquest debat. Un debat que humilment també volem afavorir des d’aquest espai.

 

Amb la col·laboració d’Íngrid Castañé.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s