Per què els joves marxem de Figueres ?

Article a quatre mans: Íngrid Castañé i Mark O’Neill. Amb fotografies de Mònica Ayats.

Molts dels joves que hem estat escolaritzats a Figueres hem passat pel moment d’haver-nos-hi d’allunyar per continuar els nostres estudis. Deixant enrere la ciutat que ens ha vist créixer, ens desplacem per viure en una altra que ens acollirà durant el període que cursarem estudis superiors. Però són molts els casos en els que restem fora fins i tot un cop aquests són finalitzats. Tornar cada vegada amb menys freqüència al lloc d’on venim és una dinàmica que es reprodueix sovint entre els joves estudiants i els qui ja han accedit al món laboral. Quins són els motius? Per què marxem de Figueres?

La capital de l’Alt Empordà gaudeix d’una posició territorial privilegiada i disposa de bones connexions. Té una població diversificada, edificis aprofitables, un cultiu important d’iniciatives populars i el testimoni d’altres ciutats que suposen models a seguir. Tanmateix, segons dades de l’Idescat, el curs 2015-2016 un total de 7.838 alumnes residents a Figueres ens vam veure obligats a efectuar una mobilitat per raons d’estudi. Davant d’aquesta situació, de ben segur que hem estat molts els que no només hem marxat a viure a altres localitats durant la setmana, sinó que també ens hem plantejat d’instal·lar-nos-hi durant una temporada més llarga. L’any 2015, el diari Ara publicava que Figueres i Salt combatien la fugida d’universitaris. L’ajuntament empordanès prenia una mesura per fer front a aquesta situació: en aquest cas, el consistori abonaria un percentatge del cost del trajecte en tren fins a Barcelona o Girona. Es tracta d’una ajuda que, tal i com s’exposa a les seves bases reguladores “pretén potenciar l’arrelament a la ciutat i afavorir que els joves que hi pernoctin construeixin el gruix principal dels seus vincles i identitat”. L’estratègia resulta paradoxal, ja que, per una banda, l’objectiu del consistori consisteix en aconseguir que ens quedem quan, per l’altra, la mesura es centra en facilitar recursos que ens permeten marxar.

 

Estació de tren11

Fotografia de Mònica Ayats

El Pla Local de Joventut Figueres 2015 va ser aprovat pel ple del 7 de setembre de 2012, i es tracta del document que descrivia l’estratègia de les polítiques de joventut de la ciutat durant el període 2012-2015. Un cop finalitzat, la premsa anunciava que la intenció del govern figuerenc era aprovar-ne un de nou al llarg de l’any següent, una tasca que encara no s’ha dut a terme. Les principals preocupacions i reptes en relació als joves que es van manifestar passaven, entre d’altres, per l’habitatge, per l’educació i per la cultura. En relació al primer aspecte cal mencionar la Renda bàsica d’emancipació: es tracta d’una prestació adreçada als joves d’entre 22 i 30 anys per pagar el lloguer de la seva llar que, lamentablement -i malgrat que a la web municipal s’indiqui que a l’Oficina Local de l’Habitatge encara es gestiona-, va desaparèixer l’any 2010. Després de sol·licitar més informació a l’òrgan competent, se’ns va manifestar que “hi ha el que hi ha. No hi té res a veure si ets jove o adult”.

En relació a l’educació, un dels objectius principals s’establia en fomentar-la. Entenent que la necessitat d’una universitat al municipi no és substancial, i que el ventall d’estudis superiors és un tema més complex, creiem necessari adequar l’oferta de formacions complementàries: cursos, monogràfics, projeccions de pel·lícules, aules d’estudi amb horaris adaptats, jornades, xerrades de temàtica diversa (fotografia, escriptura, pintura, filosofia, etc.); unes sessions de cost popular que afavoreixin l’assistència d’un públic diversificat, també pel que fa l’edat. Aquestes iniciatives actualment són dutes a terme per l’Oficina Jove FEM, la Biblioteca Fages de Climent, la Fundació Clerch i Nicolau i la programació dels dos centres cívics de la ciutat, entre d’altres. Des del nostre punt de vista, però, la percepció col·lectiva els defineix com espais poc arrelats a la ciutat i als seus valors comunitaris i, en cap cas, establerts com a referents d’una oferta per a joves consolidada. Per exemple, en ciutats com Girona -malgrat l’evident diferència que suposa amb Figueres-, el ventall d’ofertes formatives municipals es troba estratègicament situat. Repartit per la xarxa de vuit centres cívics, normalment amb una cafeteria i al costat d’una de les sis biblioteques o d’un dels punts del servei d’extensió bibliotecària (espais també aprofitables per tothom i que, a més, disposen d’una oferta d’activitats pròpia). Aquest model promou la confluència de ciutadans d’edats diferents i, alhora, disposa als usuaris joves una oferta atraient d’oportunitats que els vinculen a la ciutat. Pot ser un repte per a l’ajuntament figuerenc, doncs, treballar per una actuació que vinculi de manera referencial l’espai públic i la ciutadania (d’espais no en falten), i aposti no només per la promoció d’iniciatives d’entitats privades o associacions no lucratives, sinó també de propostes que neixin en el si de la mateixa institució municipal i siguin gestionades per aquesta.

Un altre dels temes que l’any 2015 havia de ser treballat pel nou Pla Local de Joventut és la “creació d’espais perquè els joves puguem participar de les decisions que afecten els usos públics d’aquells espais”. Entenem que a la ciutat manquen espais no lucratius que permetin la trobada entre nosaltres i ens ofereixin un lloc on compartir i construir idees i opinions, debatre, fer xarxa, conèixer-nos, gaudir de les nostres aficions o simplement parlar, en el si de l’oci i el temps lliure. Val a dir que d’edificis no en falten. Des del nostre punt de vista, doncs, és necessària la demanda de locals on no ens veiem obligats a pagar per ser-hi; en definitiva, es tracta de reivindicar un model de centre cívic que imperi per davant de la idea del negoci privat.A Figueres, de llocs així no n’hi ha. Un local social com el que plantegem té l’esperit d’acollir tots els membres de la comunitat i proporcionar-los, a més d’un lloc de trobada, un centre que aculli activitats d’iniciativa popular. Un espai on, per exemple, els grups locals poguessin tocar en públic -a banda d’assajar al Buc- i que, per tant, s’hi promocionés el talent local; un espai on es pugui llegir la premsa diària, hi hagi revistes, s’hi puguin utilitzar ordinadors, etc. En definitiva, un lloc on puguem desenvolupar-nos personalment i professionalment. Cal que reivindiquem punts de trobada on la cultura tingui un paper predominant i les lleis de l’oferta i la demanda en quedin al marge i, sobretot on imperi la integració, un valor malauradament malmès en altres contextos. Per tot això, un local que respongui a aquestes idees podria realitzar una enorme aportació a la comunitat, tot reduint les problemàtiques socials i la segregació present a la ciutat.

Estació de tren1

Fotografia de Mònica Ayats

No obstant això, som conscients que en gran mesura la presència o absència de joves a la ciutat no està condicionada únicament pels aspectes mencionats fins ara: també considerem indispensable la presència d’oportunitats laborals ajustades. Ens trobem en una ciutat amb un predomini indubtable del sector serveis, fet que empeny a persones formades en altres camps a allunyar-se del municipi. Els habitants de Figueres volem una ciutat amb aquest enfoc? O preferim una localitat que potenciï altres sectors? Potser, un replantejament col·laboraria que una part del talent que ara mateix abandona la ciutat es pogués quedar aquí.

Com bé s’ha mencionat abans, a Figueres existeixen i han existit iniciatives no municipals que pretenen atraure els joves, les quals reafirmen el paper de les entitats juvenils com a espais d’apoderament i de cohesió social. A tall d’exemple, l’associació Universitaris de l’Alt Empordà fa gairebé una dècada proposava unir la comunitat universitària per tal de generar debat, atraure i mantenir el talent a la ciutat. També hi ha hagut diversos col·lectius de joves, ja desapareguts, que pretenien actuar directament sobre les diferents realitats del municipi, com per exemple Volats per la Tramuntana, que tenia el projecte d’oferir un local semblant al que hem descrit unes línies més amunt. Passat i present: actualment, La Cate aporta una proposta cultural destacada i ha esdevingut un punt de trobada que de ben segur que encoratja un bon gruix de la població; i cal dir que la tasca duta a terme per la resta d’entitats juvenils és indispensable. Tanmateix, però, estem convençuts que encara són molts els passos que ha de fer l’administració per revertir la situació d’èxode: Figueres va perdent, a poc a poc, els joves que ha vist créixer, segurament motivats per unes ofertes que aquí es tradueixen en mancances. I ens preguntem: com serà la ciutat d’aquí a uns anys, si no atrau aquesta part de la població?

Estació de tren3

Fotografia de Mònica Ayats

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s