És la política un hobby?

Fa només una setmana que hem sortit del període de festes nadalenques on hem hagut de sobreviure a uns quants sopars i dinars ben llargs. Durant aquests àpats, de ben segur que s’ha comentat d’alguna manera o altra el tema polític, ja que al llarg d’aquests mesos de pura bogeria tothom s’ha despertat, sovint amb una posició bastant radical. Però la qüestió que em va sorgir a mi és: tenir interès per la política és un hobby?

15203269320_ebb2909ecf_o.jpg

Quants cops heu sentit allò de: “home, tu que estàs tan ficat en política”, “ja que t’interessa el tema”, “tu sempre llegint i parlant de política!” “No sabia pas que estar al corrent de l’actualitat fos una afició!”. I ho diuen com si fos una qüestió de gustos, com si hi hagués gent més encuriosida i implicada que altra, no? Us imagineu aquestes situacions?:  “Hòstia, han detingut a un jugador de l’NBA borratxo, tu ho sabràs que t’agrada el basquet”. “Mira, s’ha separat aquest grup, que opines tu que n’eres fan?” “Els salaris porten estancats gairebé dues dècades, tu què en penses ja que ets tan polític?” Collons, sóc l’únic amb un salari que l’interessa això? No ho crec.

Sembla que la política s’ha desnaturalitzat, com si fos una cosa alienígena que està allà. No sabem com hi ha arribat: els polítics es reuneixen, a vegades surten per la televisió i cada quatre anys donen més la tabarra que de costum. Però tampoc ens passem, no ens hi apropem molt, als polítics, no vagi a ser que ens mosseguin i ens contagiïn alguna puta malaltia. Deixem-los fer. Democràcia representativa, li’n diuen.

Sí, és veritat que jo he estudiat història i, quin historiador més tanoca seria si no m’apassionés mínimament la política. Però ni de broma és un hobby o una afició, ni una cosa en concret que segueixen uns pocs. Perquè, amics i amigues, la política és, de forma clara i simple, com ens organitzem i relacionem els humans entre nosaltres. I em temo que aquí, tots som humans i de forma directa o indirecta, algun contacte tenim amb la resta.

La política no influeix en el fet que el teu crush no et contesti els whatsapp o que el teu gos es pixi al passadís. No ho controla tot, però déu n’hi do la brutal influència que té en el nostre dia a dia. El preu de tot el que comprem; el sou que rebem; les setmanes d‘espera per poder visitar el metge; els pesticides que porten els tomàquets del teu entrepà; que es pugui fumar o no en un parc infantil: que portis quaranta anys cotitzant perquè no et quedi ni un duro de pensió; que puguis dir xorrades o no al Twitter; que es facin activitats culturals al teu barri o no; que violar estigui més o menys castigat. TOT el que ens relaciona entre nosaltres com a societat sí que és un tema polític, i la política no pot ser com una voluntat divina, que baixa del cel i “así se hizo, así se queda”.

5774376316_39ec70cef6_b

Saber què fa el govern no és una afició, hauria de ser una obligació moral. No t’interessa saber el futur de l’empresa on treballes? O si el teu cap és injust i dóna més feina a uns que als altres? No et preocupa que algun membre de la teva família malgasti els estalvis? O que un dels teus amics menteixi de forma malintencionada? Si és així, perquè saber què fa el teu govern s’entén com una passió? Com un interès concret?

Quants cops he sentit converses pel carrer o comentaris per internet, de gent ben diversa dient “però com roben els polítics!” “Els preus dels lloguers estan impossibles!” “Cada dia es fan menys proves per detectar el càncer!” “Els pantans estan molt secs, com no comenci a ploure…” I després veus els resultats electorals i flipes en colors. La gent hi para atenció? Saben quins partits lluiten per ells? Qui vota què en el congrés? Qui té judicis i qui no per corrupció? Això no és un hobby, ens juguem la vida a l’hora de votar. Votar no pot ser un xec en blanc durant 4 anys i després, a l’últim mes de legislatura, ja es valorarà com s’ha fet la feina.

Tant de bo la gent posés la mateixa atenció i passió en la política i en els partits polítics que quan esculls un model nou de telèfon o de cotxe. Pots ser molt fan d’un equip de futbol, saber-te totes les alineacions, tots els resultats i totes les estadístiques. Però quan acaba el partit, tornes a casa teva i segueixes amb la teva vida. Malauradament, de la política no et pots despendre, per molt que vulguem mirar cap a un altre costat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s