Alba Careta Quintet: Una nova esperança pel Jazz

© Esteve Robleda. Alba Careta durant el concert del 31 de gener a la Sala petita del Kursaal a Manresa.

El 31 de gener vaig poder escoltar per primer cop, a Manresa, l’Alba Careta i Arnaus, una jove trompetista i cantant de jazz d’Avinyó (al Bages), que ja ha gravat un disc propi (Orígens) i està cursant el màster de trompeta en el prestigiós Amsterdam Conservatorium d’Holanda. A més, forma part d’altres formacions musicals, entre les quals destaquen les Balkan Paradise Orchestra. A la Sala Petita del Kursaal, on ha actuat vàries vegades,  l’Alba va presentar Orígens acompanyada de la seva banda de músics internacionals: Egor Doubay (saxo tenor), Adrián Moncada (piano), Jort Terwjin (contrabaix) i Joao Guerra (batería).

El Jazz sempre l’he imaginat com una música hipnòtica, alliberadora, basada en la improvisació i que, en definitiva, podia arribar a portar a estats alterats i sanadors de la consciència. I el concert de la minigira que va fer l’Alba Careta Quintet per Catalunya (volem més concerts) lliga a la perfecció amb aquesta particular visió d’aquest estil musical. L’Alba va oferir un repertori ampli de les seves composicions i dues peces cantades en català que ens van posar la pell de Gallina: “Abril 1974″ i “Corrandes de l’Exili”. Escolteu-la i m’ho sabreu dir… La seva música es nota que està inspirada per vivències molt sentides i esdevenen autèntiques peces d’expressió jazzística en estat pur: “There’s Hope”, “Little Heroes” (la preferida del seu pare), “N.M.T Samba” (una cançó composta per a fomentar l’alegria), “Orígens“, i moltes altres presents al disc i de noves (que desitgem escoltar en un segon àlbum). Són aquests elements que porten a pensar en l’Alba Careta com la nova esperança del Jazz, i la composició musical, en el nostre petit país.

Està nominada als premis Enderrock en la categoria de Millor disc de Jazz i la podeu votar fins el 18 de febrer.

L’Alba Careta també ens ha concedit una entrevista virtual per a nosaltres. A continuació us la presentem:

Parla’ns d’Orígens. Quins elements i percepcions t’han inspirat per a compondre i escriure les cançons?

Alba Careta: Orígens és un recull de temes propis que vaig escriure durant els dos primers anys que vaig viure fora de Catalunya: per primer cop emprenia un viatge sola lluny de casa i em vaig recolzar en la música. Vaig començar a composar per aquelles persones que m’ajudaven a fer-me sentir com a casa (Little Heroes), per al recolzament incondicional de la meva família (Orígens), per a tots els estudiants i professionals que anava coneixent i m’empapava de la seva manera de treballar (Hard Worker)…

Portada del disc il·lustrada pel músic Guillermo Martin Viana.

Escriure i compondre què implica per a tu? Penses que la música pot resultar resilient per a algunes persones?

A.C: Sí, compondre per mi era com escriure el que em passava en un paper, però enlloc d’escriure paraules entre línies, escrivia notes en un pentagrama. Totes les composicions del disc són inspirades a persones o sentiments, tot i que cada cop ho faig menys simplement inspirada en músics que m’agraden, sonoritats, tècniques de composició…

Cantes “Corrandes de l’exili”, “Abril 1974” i compons peces com “Little Heroes” i altres. Què en penses sobre la possibilitat que la música pugui contribuir al canvi social i a la recuperació de la memòria? De quina manera?

A.C: La música sempre ha acompanyat a la història i a través d’ella és una bona manera de recordar els sentiments dels que van viure aquella època.

Quines han estat les teves influències musicals i del jazz més importants per a tu? Podries proposar-ne algunes?

A.C: Des de petita el meu germà sempre em posava Chet Baker i Miles Davis abans d’anar a dormir, fins que vaig conèixer a Lee Morgan, Kenny Dorham, Roy Hargrove… entre molts d’altres. Ara, sens dubte el meu gran referent és Ambrose Akinmusire.

Estàs fent el màster als Països Baixos, quins aspectes d’aquest país podries destacar? 

A.C: Des que vaig arribar aquí, vaig notar que el jazz estava molt més integrat socialment. Hi ha molta més afició i per tant també públic als concerts. A Catalunya també hi ha un nivell de qualitat altíssim de músics de jazz que en la meva opinió no són valorats com es mereixen. Als Països Baixos és molt més fàcil trobar un camí i sobretot créixer musicalment junt amb músics estudiants i professionals no només de tot Europa, sinó de tot el món.

Alba Careta amb la seva banda.

Presentes un grup de músics molt internacional. Com els vas contactar? Quins aspectes musicals complementen la teva música? 

A.C: Com he dit, Països Baixos és un país on s’hi troben moltes nacionalitats diverses amb un objectiu comú: créixer musicalment. En cap moment vaig escollir els músics per la seva nacionalitat, sinó per la seva qualitat musical i personal.

Com veus el panorama musical català en l’àmbit del Jazz? En relació a una perspectiva feminista, has observat algunes situacions que avui dia encara resulten masclistes en el camp musical i que necessiten canviar?

A.C: Com he dit abans, a Catalunya hi ha un gran nivell de músics de jazz poc reconegut. Pel que fa a la presència femenina dins de l’escena del jazz, s’ha de continuar treballant; se’ns ha educat per entendre el jazz com una música masculina i és un gran error. Que la societat no deixés que les dones toquessin jazz (igualment que altres estils) no vol dir que siguem diferents, o menys capacitades per fer-ho. Cal girar la truita en aquest aspecte, per això crec que també és part de la nostra feina (per desgràcia) fer-nos visibles al màxim possible als escenaris per anar conscienciant la societat.

Ets d’Avinyó,  podries dir-nos espais i llocs  que hagin sigut importants per a tu i que potser estan relacionats amb la teva música? 

A.C: Més que en llocs, m’inspiren moments, persones, sentiments… i només em fa falta la trompeta i un piano per traduir-ho en música.

Per últim. Plans de futur? Algun avançament del nou disc? Nous projectes?

A.C: De moment acabar el Màster a Amsterdam i després ja veuré on la música em porta.

Moltes gràcies Alba! Des del nostre humil,  i irreverent, blog et desitgem tota la sort del món i més!

There’s hope!