Perquè Pantalla Abierta?

Ara us explicarem què és això.

Per començar us hem d’explicar que som cinc paios; però comença a tornar a haver-hi presència femenina.

Què ens va unir? Doncs fou el conèixer-nos a la consulta del psiquiatra. Allà hi anàvem els cinc, espantats, en sorprendre’ns utilitzant el coco per més coses que per suportar els auriculars del nostre smartphone: l’utilitzàvem també com un estòmac. Va ser llavors quan els doctors ens van diagnosticar bulímia cultural, perquè tan aviat devoràvem com regurgitàvem. Potser devoràvem cinema, música, literatura, viatges i política, que regurgitàvem opinió, molta opinió.

Amb el temps vam comprovar quelcom increïble: les nostres regurgitacions també eren alimentàries. I vam arribar a lamentar haver de deixar-les tirades allà, enmig de la vorera. Això ens generava una angoixa insoportable.

Què podíem fer per oferir aquest valuós aliment a la resta de la humanitat?

I els doctors ens van recomanar fundar la nostra pròpia ONG cultural. Seria molt terapèutic.

No us espantin les nostres regurgitacions. No desconfieu del seu valor nutritiu. Ningú ha mort intoxicat per alimentar-se de les nostres dues experiències anteriors: una especialitzada en la música i l’altra en el cine i les sèries televisives.

La primera és l’inici de tot el nostre periple aventurer en el món del blogging. Fou un blog que tenia l’objectiu de compartir informació sobre artistes de diferents estils musicals més enllà de la rutina radiofònica mainstream. Tot va començar a Blogger (de Google), i després ens vam mudar a WordPress. Vam arribar a ser 10 bloggers (amb els seus respectius períodes) publicant sobre nous grups i àlbums, concerts, crítiques i entrevistes a artistes de tot el món. Però no en teníem prou i alguns (l’Oriol, l’Esteve, l’Apolinar y en Xavier) ens vam aventurar a crear un projecte paral·lel, Pantalla Oberta, en la que fèiem el mateix però parlant de cinema i sèries televisives.

I què va passar amb tot això?

Doncs que vam comprovar que les nostres regurgitacions intel·lectuals no arribaven gaire lluny i per això vam decidir regurgitar-ho tot a la vegada: sumar en impuls. I ja les teniu aquí: totes juntetes i calentes.

Tanmateix, per nosaltres es tracta tan sols de medicina. Tan sols regurgitem per teràpia. I  també per amor al cine, les sèries, la política, la literatura, la música i els viatges. Fora d’aquest bloc no ens hi guanyem la vida. I dins d’ell, encara menys.

En definitiva: aquí teniu aquest bloc filantròpic i us l’oferim en format generalista, pluridisciplinar…; estil revister. I és que la nostra oferta gastronòmica necessitava la safata adequada, una mica estil buffet lliure, així…, amb calaixets.

Esperem, finalment, que les nostres regurgitacions siguin del vostre gust i que les trobeu d’allò més sabroses.

Consumint-les contribuïu a la nostra salut mental.

L’equip de Pantalla Abierta

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s